Educació, Ensenyament, Reflexions

Demolition man o la dependència de la IA a les aules

La ciència-ficció sovint té la virtut d’anticipar la realitat. Això podríem dir, fins i tot, d’aquesta pel·lícula crispetera de la Warner de 1993.

Fotograma de la pel·lícula

En un hipotètic futur de pau i prosperitat, en una societat amb la delinqüència erradicada, uns càndids agents de policia (entre ells una jove Sandra Bullock) s’havien d’enfrontar a l’amenaça d’un assassí del passat (Wesley Snipes). Davant de qualsevol dubte, els agents disposaven d’un assistent de veu que els guiava pas a pas sobre com havien d’actuar. Tanmateix, com que no dominaven la situació i el sistema era inútil, l’única alternativa que els va quedar va ser descongelar un antic policia injustament condemnat (Sylvester Stallone) perquè els ajudés a controlar la situació.

Quina relació pot tenir aquest fragment amb les aules de la societat actual?

Des del meu punt de vista, l’alumnat actual (a secundària i fins i tot a la universitat) viu sovint connectat a una IA que l’assessora contínuament i li pot resoldre múltiples tasques sense haver de pensar ni esforçar-se. Malament rai, tanmateix, quan la IA actua com a tutora, psicòloga, metgessa, mestra i amiga.

  • Què opino sobre X? La IA m’ho suggereix.
  • Què he de fer si passa Y? La IA m’aconsella.
  • Com he de redactar aquesta pràctica Z? No cal que em preocupi, la IA ja ho fa per mi!

Ja vaig expressar les meves reserves en un article anterior: Enlluernats per la IA.

Un any després, em reafirmo en les meves conviccions d’aleshores. Disculpeu el meu escepticisme. Encara a hores d’ara segueixo replantejant-me, ben bé, quines activitats puc demanar al meu alumnat, i m’equivoco sovint.

El jovent que tindrà futur laboral serà qui conservi prou sentit crític i creativitat, a banda de saber fer treballar les màquines. La resta, serà fàcilment substituïble.

Què passarà si la IA deixa de funcionar per una apagada energètica? Què passarà si, quan en siguem completament dependents, pretenen cobrar-nos una fortuna pel servei que ens presten? Desterrarem les pantalles? Descongelarem els llibres impresos? Tornarem al boli Bic? A l’expressió oral? Demolirem l’estructura digital del sistema educatiu?

Se’ns gira feina…

Reflexions, Uncategorized

L’adeu a una mascota

Les bestioles no són persones, certament, però ens fan molta companyia. Quan arribes a casa cansat, sovint els humans adolescents i adults potser no et presten gaire atenció. Tanmateix, la mascota sempre hi és, i et saluda amb il·lusió, especialment quan té gana o fa estona que no la veus. T’acostumes a conviure-hi. Es fan estimar.

A casa estàvem tots d’acord que la Mandy era una més de la família, de fet la millor, dèiem. La pobra havia estat malalta i, després d’unes quantes visites al veterinari, s’havia refet força. D’això ja feia més d’un any. La setmana passada, però, es mostrava pioca, sense l’alegria d’altres dies. Ni el menjar la feia córrer. El dia fatal el meu fill gran va descobrir que no s’aguantava dreta i li costava obrir la boca. Vaig anar a buscar el cotxe i vam preparar la gàbia. Malgrat tot, quan vaig haver aparcat a la porta, em van dir que ja no calia córrer. La Mandy descansava a sobre la falda de la meva filla, no es movia ni respirava. Ja no patia. La meva dona va arribar també en aquell moment, avisada. Tristos i plorosos, la vam situar en una caixa, vam cavar un forat vora un arbre al jardí (on tantes hores havia jugat) i la hi vàrem enterrar, amb una flor que li fes companyia. Després, el silenci.

Tots la trobem a faltar. Va venir a casa un dia de Reis, com a regal per a la meva filla. Per ella, acomiadar la mascota representa perdre, també, un referent de la seva infància. S’uneix al dolor propi de l’adolescència, un sentiment difícil de suportar, i una infundada creença que quan et fas gran no és bo mostrar que s’és sensible. Aquesta és, segurament, la seva primera pèrdua. La Mandy, amb la seva mort, ens ha fet el favor de preparar-nos per perdre també, algun dia, les persones que estimem. Els adults, per desgràcia, ja ho hem viscut. Pels més joves és tot nou. I ja sé que no es pot comparar una bèstia amb una persona, però és que es fan estimar molt i sempre més la recordarem.

Reflexions, Uncategorized

M’han intentat estafar (i quasi ho aconsegueixen)

Les tècniques de Pesca de dades (Phishing) són cada vegada més sofisticades, pensades per enganyar fins i tot una persona que domini més o menys el món digital. A mi també m’ha passat, sí. Em fa una mica de vergonya admetre la meva pròpia ingenuïtat, però crec que explicar-ho potser pot ajudar a qui es trobi en circumstàncies semblants.

Imagineu que us truquen al telèfon fix un dissabte a la tarda i us parlen del rúter nou que us ha d’arribar per accedir al 5G (aquesta part és certa). De fet, ja disposen de dades teves, saben el teu nom complet i la teva adreça, el teu mòbil i fix… La conversa flueix i potser aquest dia no tens les defenses activades, i te’ls comences a creure perquè et penses que parles amb la teva pròpia proveïdora de servei M, perquè la trucada sembla prou creïble. Diuen el seu nom (segurament inventat) però no s’identifiquen d’entrada com a empresa, i tu tampoc hi caus. Han trucat al meu telèfon fix i no tinc activada la identificació de trucades.

Resulta que et demanen per la tarifa que pagues, que potser et podrien oferir una alternativa molt més barata. Et pregunten i tu contestes, sense reflexionar amb qui estàs parlant realment. L’accent és llatinoamericà, però ja s’ha convertit en habitual en moltes trucades. Et fan una oferta que sembla raonable. Et demanen el número de DNI, la data de naixement i el correu electrònic, entre altres dades. Passen força minuts. Acceptes i després transmeten la trucada a una mena de supervisor que et va repetint les dades. Es fa pesat. Dius que sí i que és correcte unes quantes vegades (deuen estar gravant la confirmació). Fins i tot respons una enquesta on valores positivament la tasca de la persona amb qui has parlat, tot molt irònic, ben pensat. I llavors, només al final de la conversa, et demanen si és correcte que vols canviar de proveïdor a V.

Ep, com? Jo no sabia que estava canviant d’empresa de M a V. Els dic que ara no hi estic d’acord i que vull anul·lar el que havia dit que contractaria. Cap problema. Diuen que m’esperi i que em comunicaran un codi d’anul·lació. Resto en silenci fins que me n’atipo i penjo.

Llavors, al cap de poca estona, rebo una segona trucada al mòbil, que a hores d’ara encara no sé si ja tenien o bé jo mateix els hi he facilitat. S’identifiquen com la meva companyia actual M, i em diuen que han rebut un avís, que com és que deixo de ser el seu client, si ja portava molts anys amb ells. La noia que em parla ara no té accent llatinoamericà. Li explico que al final de la trucada ho he anul·lat, però que m’havien de facilitar un codi d’anul·lació que no he rebut. La nova operadora em comunica que es pot anul·lar, però que li consta que m’he compromès amb una permanència de 12 mesos, que això, des de la pandèmia, es confirma només amb el número de DNI. Com? Que què diu? Quedo ben parat.

Em demanen més dades i fins i tot que confirmi uns números que m’arriben al mòbil (des del compte oficial de la companyia M). Els els dicto sense ni llegir el missatge que m’ha arribat. Sense jo saber-ho, amb aquesta imprudència, acaben d’entrar al meu compte real a M i ja tenen accés a les meves dades. M’expliquen ara que ells em poden recuperar com a client, però que perdré tots els números vinculats al contracte (els meus i els de la meva família), que es pot recuperar la portabilitat però no la permanència. El resultat és que hauré de canviar de números de telèfon. I també trigaran un mes a restablir el servei. Es pot estar vostè un mes sencer sense internet?

Sensibles a la meva frustració m’ofereixen apuntar-me a un pla rescat ideat per aquests casos, i expliquen que em tornaran a trucar d’aquí a un any, però que el més raonable seria acceptar el canvi de companyia a V per un període de 12 mesos. Amb la broma, fa gairebé 30 minuts que estic amb el telèfon a l’orella. Em sento fatal (i culpable d’haver acceptat una suposada oferta). Accepto el rescat com un babau.

No s’acaba aquí la comèdia, no us penseu. Ara em torna a trucar, al fix, una mena de supervisora de V. Li dic que em veig obligat a acceptar el contracte per nassos. Ella empatitza amb la meva situació i m’explica que n’és la responsable, que les coses no es fan així i que qui era el comercial amb qui he parlat, perquè el faran fora de la companyia V. Era un nom compost que no recordo. En cap moment esmenten el dret de desistiment que tenim davant de qualsevol nou contracte. Li dic que és igual i que endavant les atxes, que no em puc permetre perdre els números actuals i estar un mes sense servei. Llavors em demana confirmar dades noves (de fet ara les tenen totes perquè han accedit al meu perfil a M). Per completar el suposat nou contracte amb V em demanen també el compte bancari on han de carregar els rebuts. La supervisora m’envia un correu electrònic de confirmació on és imprescindible adjuntar la foto del meu DNI.

Com? Li pregunto que des de quan cal enviar el DNI per correu electrònic (per fi m’estic despertant). Em diu que és normal en molts contractes nous. Miro el correu electrònic amb atenció i descobreixo que l’adreça és un simple gmail, no pas un correu corporatiu. Això no és normal, de fet fa molta estona que no ho és gens, de normal. No penso enviar res. Llavors ella em diu que rebré un codi d’anul·lació. Li dic que vull continuar amb el nou contracte, però que m’ho faci arribat tot detallat i per escrit, i que no penso adjuntar el meu DNI ni pel davant ni pel darrere. Ella argumenta ara que la política de la companyia és una altra i que em faran arribar un codi d’anul·lació. M’espero una estona com un estaquirot i, al final, pengen.

De mica en mica començo a ser conscient del que m’ha passat i començo a lligar caps. Han accedit al meu compte de M i tenen la contrasenya, a més d’un munt de dades que m’han pescat. Com es pot reaccionar?

Entro immediatament al meu perfil de M i sol·licito una contrasenya nova. Trio una contrasenya segura. S’hauran deixat la sessió oberta? Examino les dades amb atenció i observo que, per sort, no han contractat res de nou, d’entrada no hi veig cap canvi. N’hi haurà prou amb haver canviat la contrasenya? Hauria d’anul·lar el compte bancari, però som dissabte a la tarda i tot està tancat, merda. Des de l’aplicació no puc fer-ho perquè em falta activar una clau de firma que no recordo, doble merda! És un compte actiu vinculat a una nòmina i a un munt de rebuts. El banc no torna a obrir fins dilluns, triple merda!

Resto angoixat i em costarà dormir tot el cap de setmana. No es pot ser més imbècil. M’han ensarronat com a un passerell i me’ls he cregut una bona estona. Ostres, no se suposava que hi entenc una mica, de tot aquest món digital? No vull ni pensar el que poden pescar i estafar a una persona analfabeta digital. La gent gran són víctimes segures.

Dilluns truco a la companyia M (la de veritat) i em confirmen que amb el canvi de contrasenya que vaig fer és suficient. Revisem el perfil. Els pescadors de dades no poden fer més tràmits a M, però han accedit al botí que buscaven. També faig una visita llampec a la meva sucursal bancària, creem un compte corrent nou, hi traspassem tots els rebuts i fem desaparèixer la numeració antiga. El DNI no es pot canviar. Per sort, no els vaig enviar cap foto del document. Només saben el número. Tanmateix, crec que no han accedit a res més que no es pugui trobar per altres fonts.

Tinc dubtes de si interposar o no una denúncia a la policia (Mossos d’Esquadra), veig que pot ser útil i necessari per prevenir nous casos. Si han gravat la conversa potser tenen prou informació per suplantar la meva identitat per participar, per exemple, en alguna web d’apostes en línia. Llegiu aquest article al respecte.

A la web de l’INCIBE (instituto nacional de ciberseguridad) podeu trobar informació sobre com denunciar. Aquesta és la pàgina de denúncies dels Mossos d’Esquadra. També són útils els consells de la web internet segura, de l’Agència Catalana de Ciberseguretat.

En fi, així segueix la situació. Si trobo o algú sap alguna manera de fotre tota aquesta púrria…

Ensenyament, Formació, Recursos

Realitats digitals animades amb 3D i IA

Després d’un temps sense assistir a jornades, dissabte 26 d’abril comparteixo taller amb l’amic i mestre Jesús Arbúes a la V Trobada Col·la-Clic 2025, a la Politècnica de Girona.

Avanço tot seguit la presentació que hi farem servir, per si us resulta útil. Serà un goig poder-hi saludar amics i coneguts del món educatiu.

Educació, Ensenyament, Reflexions

Enlluernats per la IA

Prompt: El potencial de la IA a l’educació (imatge generada amb Adobe Firefly)

El 30 de novembre de 2022 OpenAI va presentar ChatGPT. Des d’aleshores, la intel·ligència artificial generativa ha envaït les aules dels instituts del món cada vegada amb més força, amb un enorme impacte disruptiu. En aquell moment estava exercint d’assessor tècnic docent (mentor digital) i, el curs següent, quan vaig tornar a les aules, em vaig veure obligat a revisar si les pràctiques que demanava a l’alumnat tenien sentit, perquè les regles del joc havien canviat.

En el dia a dia com a professor de secundària aprofito diversos recursos que trobo molt útils per redactar exercicis, generar imatges, vídeos, programar… En el marc del Treball de Recerca, a partir de la meva pròpia experiència i les indicacions de companys com Jaume Feliu o Juan José de Haro, explico a l’aula uns quants trucs sobre com s’ha de configurar una bona ordre (prompt) per obtenir bons resultats. També remarco que la IA beu de moltes fonts d’informació i de vegades està esbiaixada o genera al·lucinacions. Tot això amb un consum d’energia i recursos insostenible. Així mateix, a partir de materials de la UOC els explico que cal citar correctament l’ús de la IA, i que si es detecta un ús fraudulent o inadequat la qualificació serà suspesa.

En l’àmbit docent, el nombre de publicacions, ponències en jornades, congressos i formacions centrades en la potencialitat de la intel·ligència artificial ha crescut exponencialment. El que més em preocupa, tanmateix, és el seu impacte en l’alumnat. Si pregunteu als estudiants, potser us sorprendrà descobrir que ja gairebé no fan servir Google o altres cercadors per buscar informació, sinó que ara ho pregunten directament a algun Xatbot. Abans els explicava, amb major o menor fortuna, que no es quedessin amb el primer resultat d’una cerca a Google, que investiguessin una mica més si aquella informació era o no era objectiva. Ara potser no fa falta.

En la meva opinió, l’ús de la IA, si ja tens un criteri, és de molta ajuda, per exemple, per simplificar tasques rutinàries o burocràtiques. El problema és que el meu alumnat està en procés de formació i, sovint, encara no té el sentit crític ben esmolat. El cas és que tot plegat em genera un cert neguit. Sovint detecto pràctiques on han copiat i enganxat un text que no han escrit ells/es. Així doncs, com aprendran mai a escriure o a entendre un text, o a desgranar el gra de la palla dels algorismes, si no ho practiquen?

La solució és la prohibició, com amb els mòbils a França? Cal demanar les feines oralment com fan a Itàlia? S’ha de tornar a demanar la feina a mà, tornar als llibres de text i prescindir dels ordinadors? Cal aturar i revertir l’onada de digitalització impulsada pels fons europeus Next Generation?

El fenomen no és nou. Ens podríem remuntar al luddisme del segle XIX. O, més recentment, les protestes del professorat de matemàtiques quan les primeres calculadores van entrar a les aules (1966).

En totes les formacions que he impartit m’agrada remarcar sempre que la tecnologia no és mai un fi en si mateixa, sinó només una eina. O també que innovar per innovar no ha de ser mai l’objectiu, que no perdem mai de vista que el més important és que l’alumnat aprengui.

Per la meva curiositat i manera d’entendre la docència, m’agrada jugar, experimentar i provar el potencial de noves eines. M’agrada equivocar-me i aprendre. Tanmateix, des de la meva experiència, intento no basar-me en una única metodologia o recurs. En la meva opinió, si una tecnologia no aporta un valor afegit significatiu no és necessària. No ens deixem seduir pels focs artificials, i menys si no hi entenem gaire!

A les aules hi ha d’entrar la tecnologia digital, perquè forma part del món, però també s’ha d’escriure a mà, hi ha d’haver llibres impresos, s’ha de poder desenvolupar projectes i situacions d’aprenentatge, s’ha de poder explicar i aclarir conceptes complexos. Desconfieu sempre de les empreses i institucions que us vulguin vendre la seva idea o el seu producte com una solució infal·lible a tots els mals. La realitat és tossuda i hi ha mil casuístiques. Som aprenents perpetus. Com a la vida, en el món educatiu cal saber nedar i guardar la roba. No ens deixem enlluernar!

Educació, Ensenyament, Recursos

Nova publicació: La RA, la RV i el metavers en la societat. Impacte a l’educació.

Darrerament, he tingut la fortuna de ser un dels coordinadors d’aquest recull d’experiències didàctiques, a més de redactar-ne part dels continguts. Si esteu interessats/des en les aplicacions de la realitat augmentada, la realitat virtual i el metavers a l’àmbit educatiu, pot esdevenir per a vosaltres una bona referència.

Arbués Garcia del Moral, J., Codesal Patiño, M.B., Cuadrado Sáez, M.L., Ferré-Huguet, N., García Taravilla, V.M., Garcia Vega, A., Lorenzo Galés, N., Molina Ayuso, A., Moreiras Mosquera, R., Muñoz Nicolau, J., Nadal Rius, F., Navarro Delgado, I., Pallach Pascual, R., Pérez Vázquez, L., Ribera Puchades, J.M., Rotger García, L., Sanjurjo Poveda, M.J., Suñé Suñé, X., Vega Papió, M., Vercher Ribis, E., Yubero Trenado, D. La realitat augmentada, la realitat virtual i el metavers en la societat. Impacte a l’educació. Universitat de Barcelona (Institut de Desenvolupament Professional), 2024. Document electrònic. [Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/215523] amb llicència BY-NC-ND.

En aquest projecte hi hem participat una bona colla d’amics, amigues i companys de professió: Jesús Arbués, Isidro Navarro, Núria Ferré, Elena Vercher, Begoña Codesal, Álvaro Molina, Andrés García… El llibre consta de 30 pàgines introductòries de les realitats digitals i 70 pàgines més amb un complet recull d’experiències didàctiques a diversos nivells educatius: primària, secundària, aules hospitalàries, d’educació especial, formació professional o universitàries. N’hi trobareu d’escrites en català i en castellà, segons la seva procedència geogràfica.

El contingut està redactat l’any 2023, de manera que potser hi ensopegareu, inevitablement, amb algun element desactualitzat. Un dels principals problemes del treball amb realitats digitals és la inestabilitat i els canvis a les aplicacions tecnològiques.

El meu agraïment a l’equip d’Espiral Odite: Xavi Suñé, Neus Lorenzo, Juanmi Muñoz… així com als autors/es que ens han confiat les seves experiències didàctiques i han exhibit una paciència estoica.

Gràcies també a l’Institut de Desenvolupament Professional – Institut de Ciències de l’Educació (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona per publicar-lo en el marc de la col·lecció Docència i metodologia, amb el número 49.

Educació, Ensenyament, Reflexions

El debat educatiu a Incompetències bàsiques

En un país seriós, quan els resultats de la prova PISA són nefastos, dimiteix el màxim responsable d’Educació, sempre.

Des de la meva experiència personal la realitat dels professionals del món de l’educació és extraordinàriament diversa. La docència i el punt de vista canvia molt segons si es treballa i s’ensenya a Infantil i Primària o bé a Secundària, Batxillerat o la Universitat.

Permeteu-me, també, que em consideri un motivat. Al llarg dels anys he participat, com a ponent, tallerista, organitzador o assistent, en múltiples activitats formatives, gairebé sempre més enllà de la jornada laboral: trobades de l’Associació Espiral, Odite, mSchools, Novadors, EdTech, la Fundació Bofill i allí on m’hagin convidat. He estat mentor digital i exerceixo la docència a secundària des de l’any 2003. Aquest bagatge m’ha permès conèixer grans professionals compromesos amb l’educació i he après moltíssim com a docent i com a persona.

Així, quan el curs passat va esclatar la notícia que el resultat de les proves PISA a Catalunya, especialment a 4t d’ESO, havia estat desastrós, amb una forta reculada en matemàtiques, ciències i lectura respecte a la mitjana de l’OCDE, em va doldre. Però encara vaig trobar més lamentable la reacció dels responsables de la Conselleria. En aquest article de Mireia Rom a 3Cat podeu trobar enllaços i informació al respecte.

En un país seriós, quan els resultats de la prova PISA són nefastos, dimiteix el màxim responsable d’Educació, sempre. A Catalunya estàvem (i estem) en una situació del tot provisional, cosa que no és nova, si parlem del món educatiu. De vegades hi ha mesures que semblen una improvisació permanent i sovint trobo a faltar una estratègia a mitjà i llarg termini.

Què se n’ha fet de les propostes del Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives? Es van reunir durant setmanes, sense cobrar, per amor a l’art, per enllestir un informe que ara mateix, a la web, no es pot consultar.

En relació amb els problemes (i desgavell) educatius, les tesis i el testimoni del company i professor Damià Bardera està incendiant les xarxes i els mitjans de comunicació. Podem discrepar amb el que s’hi prescriu, però, sincerament, em sembla la reacció més potent vista fins ara als mals resultats de PISA i a un cansament i malestar docent preocupants.

El fenomen no és nou. Els més veterans recordem que Toni Sala va escriure Petita crònica d’un professor a Secundària l’any 2001!

Vagi per davant, també, que conec i admiro com a escriptor a Damià Bardera. He llegit uns quants llibres seus i té la virtut de parlar molt clar, cruament, sense concessions, sovint de manera colpidora. També conec la seva tasca docent i (amb vocació o sense) em sembla un bon professional.

En la meva opinió, quan Bardera esmola el ganivet reacciona molt més contra el sistema que no pas contra persones concretes, a qui fa servir per il·lustrar incoherències i mala praxi. El problema és que en l’agre debat a la xarxa, especialment a X (Twitter) s’ha disparat amb bala contra algunes persones a qui aprecio, i em sap greu. Tanmateix, m’agradaria que en les crítiques al llibre no s’abusés de la fal·làcia ad hominem. Tampoc em sembla vàlid l’argument de fer servir el fragment d’una entrevista per criticar un tot.

De debò que penso que les posicions enfrontades, en el fons, no estan tan allunyades. L’antagonisme té alguns punts de trobada. Tant de bo la discussió, amb l’imprescindible respecte, serveixi per millorar l’estat de la situació. Sovint ens queixem que X (Twitter) s’ha convertit en una olla de grills i ha deixat de ser aquella plataforma on podíem aprendre, debatre i compartir idees. Hi ha perfils interessants que, per desgràcia, ens han deixat. Bloquejar sense més ni més o tirar la pedra i amagar la mà tampoc em semblen accions raonables.

Som capaços de crear un fòrum de debat viu i tolerant? Tenim sentit crític?

Parlem-ne!

PS. Per acabar aquest article, voldria felicitar l’equip que porta la comunicació de l’editorial Pòrtic. Crec que està fent una feina excel·lent!

Formació, Recursos

Participació en la jornada de programació i robòtica educativa #JPRE24

El passat 25 de maig vaig tenir la sort d’impartir un taller al Citilab de Cornellà, a la Jornada Programa, amb el company i amic Jesús Arbués.

Els materials i les presentacions de la trobada es van recopilar en aquesta pàgina de l’Àrea de Cultura Digital s’integra a la secció de Realitat Virtual i Realitat Augmentada.

Enllaç a la presentació

La nostra aportació repassa breument el procés de creació dels elements 3D i la seva visualització en entorns virtuals.

Projectes

mSchools Awards 2024

El projecte Disseny de l’aula del futur al metavers, que el curs passat vàrem portar a terme a l’Institut de Palamós amb l’alumnat de 4t d’ESO, va ser premiat a la convocatòria dels Mschools Awards en la modalitat de Crida Oberta i Educació Mediàtica.

Va ser un goig poder observar tota l’energia i entusiasme de l’alumnat i tan bons projectes de companyes i companys docents.

Moltíssimes gràcies!

Més informació sobre el projecte Disseny de l’aula del futur al Metavers.

Formació, Recursos

Doble taller a la 4a Trobada #CollaClic2024

Dissabte 6 d’abril vam impartir amb Jesús Arbués dos tallers a la jornada Col·la-Clic, en el marc de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona.

Va ser un goig retrobar-hi i xerrar amb tants/es mentors del servei educatiu de Girona, així com amics, coneguts i companys d’aula.

Pensàvem, il·lusos de nosaltres, que amb 3 hores tindríem temps de compartir tot allò que volíem comunicar sobre les realitats digitals i el món 3D, però encara se’ns va fer curt!

Comparteixo la presentació bàsica tot seguit, per qui la vulgui consultar, amb enllaços, exemples i referències, moltes de les quals només vam comentar una mica:

L’organització del Col·la-Clic i l’ICE de la UdG han publicat un magnífic vídeo de record.

Moltíssimes gràcies per la confiança i fins a una altra!