blog de Francesc Nadal
Després d’un temps sense assistir a jornades, dissabte 26 d’abril comparteixo taller amb l’amic i mestre Jesús Arbúes a la V Trobada Col·la-Clic 2025, a la Politècnica de Girona.
Avanço tot seguit la presentació que hi farem servir, per si us resulta útil. Serà un goig poder-hi saludar amics i coneguts del món educatiu.
El 30 de novembre de 2022 OpenAI va presentar ChatGPT. Des d’aleshores, la intel·ligència artificial generativa ha envaït les aules dels instituts del món cada vegada amb més força, amb un enorme impacte disruptiu. En aquell moment estava exercint d’assessor tècnic docent (mentor digital) i, el curs següent, quan vaig tornar a les aules, em vaig veure obligat a revisar si les prà ctiques que demanava a l’alumnat tenien sentit, perquè les regles del joc havien canviat.
En el dia a dia com a professor de secundà ria aprofito diversos recursos que trobo molt útils per redactar exercicis, generar imatges, vÃdeos, programar… En el marc del Treball de Recerca, a partir de la meva pròpia experiència i les indicacions de companys com Jaume Feliu o Juan José de Haro, explico a l’aula uns quants trucs sobre com s’ha de configurar una bona ordre (prompt) per obtenir bons resultats. També remarco que la IA beu de moltes fonts d’informació i de vegades està esbiaixada o genera al·lucinacions. Tot això amb un consum d’energia i recursos insostenible. Aixà mateix, a partir de materials de la UOC els explico que cal citar correctament l’ús de la IA, i que si es detecta un ús fraudulent o inadequat la qualificació serà suspesa.
En l’à mbit docent, el nombre de publicacions, ponències en jornades, congressos i formacions centrades en la potencialitat de la intel·ligència artificial ha crescut exponencialment. El que més em preocupa, tanmateix, és el seu impacte en l’alumnat. Si pregunteu als estudiants, potser us sorprendrà descobrir que ja gairebé no fan servir Google o altres cercadors per buscar informació, sinó que ara ho pregunten directament a algun Xatbot. Abans els explicava, amb major o menor fortuna, que no es quedessin amb el primer resultat d’una cerca a Google, que investiguessin una mica més si aquella informació era o no era objectiva. Ara potser no fa falta.
En la meva opinió, l’ús de la IA, si ja tens un criteri, és de molta ajuda, per exemple, per simplificar tasques rutinà ries o burocrà tiques. El problema és que el meu alumnat està en procés de formació i, sovint, encara no té el sentit crÃtic ben esmolat. El cas és que tot plegat em genera un cert neguit. Sovint detecto prà ctiques on han copiat i enganxat un text que no han escrit ells/es. Aixà doncs, com aprendran mai a escriure o a entendre un text, o a desgranar el gra de la palla dels algorismes, si no ho practiquen?
La solució és la prohibició, com amb els mòbils a França? Cal demanar les feines oralment com fan a Ità lia? S’ha de tornar a demanar la feina a mà , tornar als llibres de text i prescindir dels ordinadors? Cal aturar i revertir l’onada de digitalització impulsada pels fons europeus Next Generation?
El fenomen no és nou. Ens podrÃem remuntar al luddisme del segle XIX. O, més recentment, les protestes del professorat de matemà tiques quan les primeres calculadores van entrar a les aules (1966).
En totes les formacions que he impartit m’agrada remarcar sempre que la tecnologia no és mai un fi en si mateixa, sinó només una eina. O també que innovar per innovar no ha de ser mai l’objectiu, que no perdem mai de vista que el més important és que l’alumnat aprengui.
Per la meva curiositat i manera d’entendre la docència, m’agrada jugar, experimentar i provar el potencial de noves eines. M’agrada equivocar-me i aprendre. Tanmateix, des de la meva experiència, intento no basar-me en una única metodologia o recurs. En la meva opinió, si una tecnologia no aporta un valor afegit significatiu no és necessà ria. No ens deixem seduir pels focs artificials, i menys si no hi entenem gaire!
A les aules hi ha d’entrar la tecnologia digital, perquè forma part del món, però també s’ha d’escriure a mà , hi ha d’haver llibres impresos, s’ha de poder desenvolupar projectes i situacions d’aprenentatge, s’ha de poder explicar i aclarir conceptes complexos. Desconfieu sempre de les empreses i institucions que us vulguin vendre la seva idea o el seu producte com una solució infal·lible a tots els mals. La realitat és tossuda i hi ha mil casuÃstiques. Som aprenents perpetus. Com a la vida, en el món educatiu cal saber nedar i guardar la roba. No ens deixem enlluernar!
Articulació d’una proposta educativa per implicar i empoderar els estudiants de secundà ria en el disseny d’una aula ideal per a l’aprenentatge.
Un plaer l’assistència a aquesta jornada de formació, on he pogut retrobar tants amics i educadors a qui admiro. Més informació aquÃ.
Comparteixo tot seguit la presentació, amb els enllaços corresponents:
Afegeixo tot seguit el vÃdeo de la meva intervenció, cortesia de l’Associació Espiral. Els subtÃtols estan generats de català a castellà amb l’eina d’intel·ligència artificial Happy Scribe. Moltes grà cies, Josep Ramon Planas, per la feinada.
En el meu retorn a les aules després de la mentoria digital estic en el procés de repensar antigues prà ctiques. La irrupció de les intel·ligències artificials generatives, al meu entendre, ha canviat el tauler de joc en molts à mbits. El potencial de la IA és enorme, perquè permet guanyar temps (productivitat) i millorar el producte final (qualitat). No es tracta només de generar textos o imatges simples i editar-les, sinó que ara ja podem elaborar també un vÃdeo complet.
Una prà ctica habitual en els estudis de Funcionament de l’Empresa, Economia o Emprenedoria és demanar als nostres estudiants que treballin i reflexionin sobre la publicitat amb una mirada crÃtica. El DVD Darrere la Pantalla sobre la publicitat, de l’associació Aulamèdia, descobreix alguns trucs interessants a partir de la visita a una agència real. Són materials una mica antics, però encara força vigents.
En aquest mateix sentit, els meus alumnes de l’institut tenen com a tasca la creació d’un anunci publicitari audiovisual relacionat amb els seus plans de mà rqueting. La prà ctica vindria a ser un repte integrat en una situació d’aprenentatge més genèrica sobre l’à mbit comercial de l’empresa o els recursos del mà rqueting. Es prepara en equip i requereix diverses sessions per poder organitzar-se, redactar un guió tècnic, gravar els clips, editar el vÃdeo o l’à udio… L’edició d’audiovisuals és una bona manera d’assolir competències transversals: digital, emprenedora, personal, social i aprendre a aprendre.
Quant a la generació de vÃdeos, Fliki és una eina senzilla, interessant i intuïtiva. Un cop triada la plantilla, a partir d’una instrucció escrita (prompt), l’eina és capaç de generar subtÃtols, veu en off en diversos idiomes (també en català ) i una estructura de seqüències bà siques que es pot editar i manipular fà cilment. La IA simplifica molt el procés creatiu.
La versió gratuïta permet editar fins a 5 minuts de vÃdeos (5 crèdits) al mes amb marca d’aigua. Cal anar amb compte perquè és molt fà cil consumir-los durant la creació de continguts tan sols amb la generació d’imatges, les descà rregues en format mp4 i altres recursos.
He preparat el següent tutorial en vÃdeo per als meus estudiants.
Moovly, Heygen, Narakeet… serien eines alternatives. Segurament en sortiran de noves.
Si us interessa iniciar-vos en les possibilitats de la intel·ligència artificial us recomano l’article Inteligencia artificial, una herramienta al servicio del profesorado, d’Azucena Vázquez i Josep Ramon Planas, al blog de l’Editorial Graó.
Espero que el tutorial us resulti útil per als vostres documents audiovisuals. El potencial de la IA aplicada a les aules, insisteixo, és un interessant camp per recórrer.
Aquesta mateixa setmana OpenAI ha presentat Sora, una eina que permetrà crear vÃdeos de gran qualitat a partir d’un text.
Economia verbal 