Batxillerat, Economia, Empresa, Recursos

Com crear un anunci audiovisual amb intel·ligència artificial

En el meu retorn a les aules després de la mentoria digital estic en el procés de repensar antigues pràctiques. La irrupció de les intel·ligències artificials generatives, al meu entendre, ha canviat el tauler de joc en molts àmbits. El potencial de la IA és enorme, perquè permet guanyar temps (productivitat) i millorar el producte final (qualitat). No es tracta només de generar textos o imatges simples i editar-les, sinó que ara ja podem elaborar també un vídeo complet.

Imatge generada amb Adobe Firefly

Una pràctica habitual en els estudis de Funcionament de l’Empresa, Economia o Emprenedoria és demanar als nostres estudiants que treballin i reflexionin sobre la publicitat amb una mirada crítica. El DVD Darrere la Pantalla sobre la publicitat, de l’associació Aulamèdia, descobreix alguns trucs interessants a partir de la visita a una agència real. Són materials una mica antics, però encara força vigents.

En aquest mateix sentit, els meus alumnes de l’institut tenen com a tasca la creació d’un anunci publicitari audiovisual relacionat amb els seus plans de màrqueting. La pràctica vindria a ser un repte integrat en una situació d’aprenentatge més genèrica sobre l’àmbit comercial de l’empresa o els recursos del màrqueting. Es prepara en equip i requereix diverses sessions per poder organitzar-se, redactar un guió tècnic, gravar els clips, editar el vídeo o l’àudio… L’edició d’audiovisuals és una bona manera d’assolir competències transversals: digital, emprenedora, personal, social i aprendre a aprendre.

Quant a la generació de vídeos, Fliki és una eina senzilla, interessant i intuïtiva. Un cop triada la plantilla, a partir d’una instrucció escrita (prompt), l’eina és capaç de generar subtítols, veu en off en diversos idiomes (també en català) i una estructura de seqüències bàsiques que es pot editar i manipular fàcilment. La IA simplifica molt el procés creatiu.

La versió gratuïta permet editar fins a 5 minuts de vídeos (5 crèdits) al mes amb marca d’aigua. Cal anar amb compte perquè és molt fàcil consumir-los durant la creació de continguts tan sols amb la generació d’imatges, les descàrregues en format mp4 i altres recursos.

He preparat el següent tutorial en vídeo per als meus estudiants.

Moovly, Heygen, Narakeet… serien eines alternatives. Segurament en sortiran de noves.

Si us interessa iniciar-vos en les possibilitats de la intel·ligència artificial us recomano l’article Inteligencia artificial, una herramienta al servicio del profesorado, d’Azucena Vázquez i Josep Ramon Planas, al blog de l’Editorial Graó.

Espero que el tutorial us resulti útil per als vostres documents audiovisuals. El potencial de la IA aplicada a les aules, insisteixo, és un interessant camp per recórrer.

Aquesta mateixa setmana OpenAI ha presentat Sora, una eina que permetrà crear vídeos de gran qualitat a partir d’un text.

Batxillerat, Ensenyament, Reflexions

L’any de les punxades

Ara que ja som al mes de juny de 2021 toca començar a fer balanç d’un curs atípic.

Després de passar el darrer trimestre de l’anterior confinats i amb docència telemàtica, vàrem començar el setembre passat amb mesures anti-covid. El final de curs no va ser gens senzill, sinó més aviat un repte majúscul. El pas a treballar online va ser totalment forçat, amb moltes diferències segons la disposició o no de connexió i mitjans digitals per part de les famílies i professorat, a banda de la formació de cadascú. L’esforç va ser titànic.

Al juliol i a l’agost, els equips directius van haver d’enllestir els seus plans d’obertura en un temps rècord, tot plegat entre informacions contradictòries sobre quina havia de ser la distància de seguretat, l’ús o no de les mascaretes entre grups bombolla, la disposició o no d’equips de protecció individual (EPIS), el protocol d’entrada al centre educatiu, la neteja i desinfecció o el gel hidroalcohòlic. Han tingut poques vacances i molts maldecaps, la veritat.

Us haig de confessar que jo no les tenia totes. Pensava que duraríem unes setmanes i prou, tot i començar tots amb mascareta, deien, només per precaució, els 15 primers dies. Recordo particularment quan es va anunciar que si un centre tenia més de dos grups confinats es tancaria automàticament (no es va complir). O també la incertesa dels primers dies, quan va ser el meu propi grup tutoria el que es va quedar confinat per un cas positiu i al professorat de l’institut ningú ens va fer passar cap prova PCR. És que nosaltres som immunes, dèiem irònicament.

I aquí estem, 15 mesos després d’aquell 12 de març de 2020, el dia que ens van dir que demà no tornéssim a l’aula almenys en 15 dies. Encara duem la mascareta i, amb sort, ja portem alguna dosi de vacuna o les dues. Recordo, així mateix, que part de l’alumnat ho celebrava com una avançada de les vacances de setmana santa. Que tots plegats, tot i les notícies que arribaven de la Xina o d’Itàlia (molt més propera), ens pensàvem que no n’hi havia per tant.

Els primers dies de confinament eren com una competició a les xarxes socials, a veure qui era més enginyós/a per distreure’s: reptes absurds, concerts improvisats, jocs amb paper de vàter… Llavors la realitat es va imposar, amb un confinament cada cop més estricte i molta incertesa: franges horàries per sortir a passejar, impossibilitat de visitar els avis i familiars més grans, tancament de comerços no essencials, carrers buits… Les xifres d’hospitalitzats i de morts espantaven.

Amb el temps hem observat un patró en forma d’onada. S’apliquen mesures restrictives, baixa la incidència de la malaltia i les UCIS es comencen a desocupar, s’aixequen algunes restriccions i, mica en mica, tornen a pujar els indicadors: risc de rebrot, taxa d’incidència, cribratges massius… el nostre vocabulari s’ha ampliat força! Només ara, gràcies a les campanyes de vacunació, sembla que es comença a suavitzar la mala mar.

Les punxades d’aquest any no seran només les de les vacunes, siguin Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen, Sputnik o qualsevol altra. Les punxades les hem viscut també en pròpia carn. En molts casos hem perdut familiars, ànims, energia i estabilitat emocional. A les aules hem hagut de donar un cop de mà a joves en formació, sovint des de la nostra pròpia incertesa i dubtes sobre tot el que ens venia a sobre. Cada minut que hi hàgim invertit haurà valgut la pena! Això ni ho dubteu.

A nivell personal he tingut un any complicat, a nivell físic. El tractament de la meva malaltia (artritis psoriàsica) va generar anticossos i he passat un temps difícil, amb molt de dolor, cortisona i antiinflamatoris. Així de traïdores són les malalties autoimmunes. Si hagués tingut una feina física no hauria pas pogut treballar. Ara estic més estable, per sort.

Esperem que el curs vinent l’alumnat es pugui vaccinar i ens anem protegint tots plegats, així com la resta del món, perquè sembla que si no és així podria aparèixer alguna nova variant del virus, potser immune als tractaments actuals. Espero, en tot cas, que l’any de les punxades no esdevingui una nova era.

Avui comença la selectivitat 2021, les proves PAU, a Catalunya. Després d’haver viscut tot plegat, estic convençut que l’alumnat que hi concorre és molt més madur, resilient i preparat que no hauria estat en condicions normals. Per part meva, els obriria totes les portes. S’ho mereixen.