El passat 28 d’abril vaig tenir el goig de conduir una xerrada sobre Realitats Digitals (RA, RV i RM) en el marc del Edtech Congress de Barcelona. M’hi van acompanyar Joan Gensana (Coordinador d’Innovació a l’Escola del Treball) i Pere Ardiaca, Business Developer i especialista en XR de l’empresa Invelon. El públic objectiu eren directius/ves de centres escolars de Catalunya, si bé l’acte es retransmetia també en obert per streaming.
A diferència de la Robòtica i la programació, no existeix fins ara cap proposta completa de treball educatiu amb Realitat Augmentada, Virtual o Mixta. En la meva presentació, que adjunto més avall, vaig proposar un itinerari integrat per a totes les etapes educatives.
Itinerari educatiu de les Realitats Digitals
Em fa especial il·lusió haver-hi compartit algunes de les experiències educatives de Begoña Codesal i Jesús Arbués, grans amics i referents.
La dinàmica participativa i el debat posterior va permetre aprofundir en els beneficis, les necessitats i els dubtes dels centres educatius envers aquestes tecnologies, cada cop estan més presents a tots els nivells. De l’acte, voldria destacar també les aportacions dels companys Joan Gensana i Pere Ardiaca en els àmbits de la Formació Professional i els lligams amb el món de l’empresa.
Fa ben poc l’organització ha publicat el vídeo de la sessió:
Va ser una trobada cordial, la primera presencial i gairebé sense mascareta per molts de nosaltres després de la pandèmia del covid-19, ben farcida d’abraçades i retrobaments.
No voldria acabar aquest article sense agrair la invitació a l’organització del congrés, liderada per Anna Sansalvadó, així com tota l’ajuda que ens va brindar la Marta Ollé com a facilitadora de l’acte. És un plaer poder-hi col·laborar.
Un dels passatges que més m’agrada dels Evangelis és quan Jesús expulsa els mercaders del Temple de Jerusalem a fuetades per així purificar-lo. No entraré a valorar si l’Església i el cristianisme han estat o no coherents en aquest sentit. Ja me’n guardaré prou perquè no soc ningú per jutjar. Només em pregunto la següent qüestió:
Caldria fer fora les empreses que fan negoci en el món educatiu?
Quant a l’actitud entre el professorat més avesat a la tecnologia, distingeixo dues corrents de pensament potents i antagòniques.
En primer lloc podríem parlar de docents que podríem anomenar de codi lliure. Es caracteritzen per buscar sempre eines gratuïtes i alternatives (Linux, LibreOffice, moodle, Jitsi… ). S’escandalitzen quan des de la direcció o l’administració es proposa l’ús o la compra de qualsevol llicència o eina propietària (Windows, Office, Classroom, Zoom…). Els preocupen molt les qüestions de privacitat del seu alumnat. Veuen com una autèntica aberració cedir les dades de l’alumnat a les actuals multinacionals tecnològiques: Google, Apple, Microsoft, Facebook o Amazon. També solen ser activistes d’un ús més racional de la tecnologia.
Per a aquest tipus de professorat, sovint d’ideari marxista o llibertari, un/a company/a que es dediqui a ensenyar Economia seria, d’entrada, un element sospitós, una mena d’infiltrat del capitalisme liberal. M’agrada pensar que puguin canviar d’idea un cop ens coneixen una mica millor.
El professorat d’Economia o del món de l’empresa en general som una rara avis als instituts. Potser cada cop menys gràcies a la Formació Professional. Normalment som únics i a vegades no se sap gaire bé on situar-nos. Ens incorporem als Departaments de Matemàtiques o potser d’Humanitats i Ciències Socials.
Oposat als docents de codi lliure, podríem esmentar el professorat ambassador i certifiedper alguna empresa. Serien l’altre extrem. S’hi barregen professionals molt vàlids, amb una trajectòria sòlida, amb persones que – amb perdó – es nota que fa temps que no trepitgen una aula i que es postul·len com a innovadors/es. Si alguna cosa no funciona és perquè no seguim els seus consells. És culpa nostra. A les seves xarxes socials sovint esmenten els certificats i els nivells i de vegades fins i tot en fan ostentació, com si això tingués importància. Ara la pregunta seria:
Cal que una empresa certifiqui que un/a docent és competent?
Segurament qui ho hauria de certificar són els alumnes de cadascú, i també els companys que treballen amb tu colze a colze. Però una empresa?
La via del mig té els seus matisos. En la meva opinió, que siguem ambaixadors d’una o altra empresa no té per què ser negatiu si això representa un benefici pel teu alumnat. Tampoc seria dolent d’entrada que els centres educatius compressin alguna llicència d’algun servei que aporti valor afegit. No és cap problema que es pagui per una bona eina, creativa i generadora d’un bon rendiment escolar. Tanmateix, cal ser molt curós en com s’inverteixen els diners públics, precisament perquè són de tots.
En la meva etapa com a Secretari a l’equip directiu d’un institut vaig rebre missatges d’unes quantes empreses tecnològiques que s’oferien a ajudar-nos a innovar. Es venien, una vegada més, com la solució a tots els nostres problemes. Tot i això, moltes no suportaven un senzill anàlisi cost – benefici. El problema és que hi ha llibres de text o digitals que tampoc el suportarien, la veritat.
Efectivament, no podem perdre de vista que la tecnologia només és una eina. Tampoc que l’objectiu no ha de ser innovar. De fet, molts innovadors/es ni tan sols saben que ho són. En 18 anys a l’aula he conegut grans professionals amb unes idees i uns projectes molt engrescadors, amb tecnologia nova o antiga. La innovació educativa no l’ha inventada ni Google, ni Apple, ni Microsoft, ni cap altra empresa del Nasdaq, encara que tinguin un altaveu molt potent.
Innovar és resoldre un problema d’una manera nova, creativa, eficient. L’objectiu de qualsevol centre educatiu hauria de ser millorar la cohesió i l’aprenentatge del seu alumnat. La funció de l’administració i dels equips directius hauria de ser trobar l’equilibri entre la puresa del temple i les eines més mundanes. En tot cas, cap empresa ens hauria d’imposar què i com ensenyar.
Donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar no és una tasca gens senzilla.
En un antic projecte, Noticiesdeldia-Economia, el meu alumnat havia de preparar-se una presentació i explicar una notícia econòmica a la resta de companys/es. La idea de fons era que moltes vegades no entenem de debò alguna cosa fins que l’hem d’explicar en paraules senzilles.
Tot i l’èxit i la repercussió de la iniciativa (baldufa de plata a Edublogs 2012, finalistes als Premis Blocs Catalunya…) , vaig abandonar-lo ja fa uns anys. Ara potser ja no es porta gaire escriure blocs col·laboratius amb l’alumnat, la veritat, si bé de vegades encara penso que potser seria útil. Els projectes educatius no són eterns. Per la meva manera de ser, tampoc m’agrada gaire quan es converteixen en una rutina.
L’actualitat és (o hauria de ser) un dels combustibles de la classe d’Economia. Per mi és d’una evidència indiscutible.
Moltes vegades programem els cursos seguint una seqüència més o menys lògica, i és raonable fer-ho així per tenir una guia d’on volem anar a parar i quins continguts convé treballar segons el currículum vigent. Tanmateix, de vegades l’actualitat et marca l’agenda i has de tenir prou cintura per canviar al rumb, si s’escau. Deixa estar el llibre!
Escoltes la ràdio, llegeixes les notícies i llavors un fet, un esdeveniment, una dada, fa saltar l’interruptor. Et motiva a introduir temes que potser encara no tenies previstos. Però és que l’alumnat mereix una clau per entendre el que passa, una anàlisi de la realitat des de la matèria d’economia i empresa. No es tracta d’una porta oberta a judicis de valor ni res que s’hi assembli. No ho hauria de ser. Aquesta pràctica ens connecta amb el món, amb els fets que se suposa que hauríem d’ensenyar a interpretar amb sentit crític, des de diversos punts de vista, i per mi serà de les més profitoses per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Els llibres de text d’Economia sovint contenen l’anàlisi de retalls de premsa, el problema és que solen ser poc actuals, es queden obsolets i perden bona part del sentit. És per això que cal que estiguem pendents de l’actualitat.
Exemples:
L’accident del vaixell Ever Given, que ha obstruït el canal de Suez (març de 2021).
Font: Pierre Markusse a Flickr
Seria bona ocasió per proposar una pràctica, per exemple, de les principals rutes actuals del comerç mundial, la globalització, la deslocalització de la producció de les empreses, les grans infraestructures com el canal de Suez: el seu finançament i la seva explotació, els efectes del bloqueig del canal sobre la producció: ruptures d’estoc, problemes logístics…
2. L’escapada de youtubers a Andorra (gener de 2021).
Font: 20 minutos
Ens pot servir per parlar de nous oficis: els youtubers i els influencers, dels paradisos fiscals al món, del funcionament per trams progressius de l’impost de la renda, de les diferències entre països, dels canvis de domicili d’artistes i famosos, de l’estat del benestar i el seu funcionament, de l’agència tributària i els principals tributs, de la corrupció i el frau fiscal…
Economia verbal 