blog de Francesc Nadal
Després d’un temps sense assistir a jornades, dissabte 26 d’abril comparteixo taller amb l’amic i mestre Jesús Arbúes a la V Trobada Col·la-Clic 2025, a la Politècnica de Girona.
Avanço tot seguit la presentació que hi farem servir, per si us resulta útil. Serà un goig poder-hi saludar amics i coneguts del món educatiu.
El 30 de novembre de 2022 OpenAI va presentar ChatGPT. Des d’aleshores, la intel·ligència artificial generativa ha envaït les aules dels instituts del món cada vegada amb més força, amb un enorme impacte disruptiu. En aquell moment estava exercint d’assessor tècnic docent (mentor digital) i, el curs següent, quan vaig tornar a les aules, em vaig veure obligat a revisar si les pràctiques que demanava a l’alumnat tenien sentit, perquè les regles del joc havien canviat.
En el dia a dia com a professor de secundària aprofito diversos recursos que trobo molt útils per redactar exercicis, generar imatges, vídeos, programar… En el marc del Treball de Recerca, a partir de la meva pròpia experiència i les indicacions de companys com Jaume Feliu o Juan José de Haro, explico a l’aula uns quants trucs sobre com s’ha de configurar una bona ordre (prompt) per obtenir bons resultats. També remarco que la IA beu de moltes fonts d’informació i de vegades està esbiaixada o genera al·lucinacions. Tot això amb un consum d’energia i recursos insostenible. Així mateix, a partir de materials de la UOC els explico que cal citar correctament l’ús de la IA, i que si es detecta un ús fraudulent o inadequat la qualificació serà suspesa.
En l’àmbit docent, el nombre de publicacions, ponències en jornades, congressos i formacions centrades en la potencialitat de la intel·ligència artificial ha crescut exponencialment. El que més em preocupa, tanmateix, és el seu impacte en l’alumnat. Si pregunteu als estudiants, potser us sorprendrà descobrir que ja gairebé no fan servir Google o altres cercadors per buscar informació, sinó que ara ho pregunten directament a algun Xatbot. Abans els explicava, amb major o menor fortuna, que no es quedessin amb el primer resultat d’una cerca a Google, que investiguessin una mica més si aquella informació era o no era objectiva. Ara potser no fa falta.
En la meva opinió, l’ús de la IA, si ja tens un criteri, és de molta ajuda, per exemple, per simplificar tasques rutinàries o burocràtiques. El problema és que el meu alumnat està en procés de formació i, sovint, encara no té el sentit crític ben esmolat. El cas és que tot plegat em genera un cert neguit. Sovint detecto pràctiques on han copiat i enganxat un text que no han escrit ells/es. Així doncs, com aprendran mai a escriure o a entendre un text, o a desgranar el gra de la palla dels algorismes, si no ho practiquen?
La solució és la prohibició, com amb els mòbils a França? Cal demanar les feines oralment com fan a Itàlia? S’ha de tornar a demanar la feina a mà, tornar als llibres de text i prescindir dels ordinadors? Cal aturar i revertir l’onada de digitalització impulsada pels fons europeus Next Generation?
El fenomen no és nou. Ens podríem remuntar al luddisme del segle XIX. O, més recentment, les protestes del professorat de matemàtiques quan les primeres calculadores van entrar a les aules (1966).
En totes les formacions que he impartit m’agrada remarcar sempre que la tecnologia no és mai un fi en si mateixa, sinó només una eina. O també que innovar per innovar no ha de ser mai l’objectiu, que no perdem mai de vista que el més important és que l’alumnat aprengui.
Per la meva curiositat i manera d’entendre la docència, m’agrada jugar, experimentar i provar el potencial de noves eines. M’agrada equivocar-me i aprendre. Tanmateix, des de la meva experiència, intento no basar-me en una única metodologia o recurs. En la meva opinió, si una tecnologia no aporta un valor afegit significatiu no és necessària. No ens deixem seduir pels focs artificials, i menys si no hi entenem gaire!
A les aules hi ha d’entrar la tecnologia digital, perquè forma part del món, però també s’ha d’escriure a mà, hi ha d’haver llibres impresos, s’ha de poder desenvolupar projectes i situacions d’aprenentatge, s’ha de poder explicar i aclarir conceptes complexos. Desconfieu sempre de les empreses i institucions que us vulguin vendre la seva idea o el seu producte com una solució infal·lible a tots els mals. La realitat és tossuda i hi ha mil casuístiques. Som aprenents perpetus. Com a la vida, en el món educatiu cal saber nedar i guardar la roba. No ens deixem enlluernar!
Articulació d’una proposta educativa per implicar i empoderar els estudiants de secundària en el disseny d’una aula ideal per a l’aprenentatge.
Un plaer l’assistència a aquesta jornada de formació, on he pogut retrobar tants amics i educadors a qui admiro. Més informació aquí.
Comparteixo tot seguit la presentació, amb els enllaços corresponents:
Afegeixo tot seguit el vídeo de la meva intervenció, cortesia de l’Associació Espiral. Els subtítols estan generats de català a castellà amb l’eina d’intel·ligència artificial Happy Scribe. Moltes gràcies, Josep Ramon Planas, per la feinada.
En el meu retorn a les aules després de la mentoria digital estic en el procés de repensar antigues pràctiques. La irrupció de les intel·ligències artificials generatives, al meu entendre, ha canviat el tauler de joc en molts àmbits. El potencial de la IA és enorme, perquè permet guanyar temps (productivitat) i millorar el producte final (qualitat). No es tracta només de generar textos o imatges simples i editar-les, sinó que ara ja podem elaborar també un vídeo complet.
Una pràctica habitual en els estudis de Funcionament de l’Empresa, Economia o Emprenedoria és demanar als nostres estudiants que treballin i reflexionin sobre la publicitat amb una mirada crítica. El DVD Darrere la Pantalla sobre la publicitat, de l’associació Aulamèdia, descobreix alguns trucs interessants a partir de la visita a una agència real. Són materials una mica antics, però encara força vigents.
En aquest mateix sentit, els meus alumnes de l’institut tenen com a tasca la creació d’un anunci publicitari audiovisual relacionat amb els seus plans de màrqueting. La pràctica vindria a ser un repte integrat en una situació d’aprenentatge més genèrica sobre l’àmbit comercial de l’empresa o els recursos del màrqueting. Es prepara en equip i requereix diverses sessions per poder organitzar-se, redactar un guió tècnic, gravar els clips, editar el vídeo o l’àudio… L’edició d’audiovisuals és una bona manera d’assolir competències transversals: digital, emprenedora, personal, social i aprendre a aprendre.
Quant a la generació de vídeos, Fliki és una eina senzilla, interessant i intuïtiva. Un cop triada la plantilla, a partir d’una instrucció escrita (prompt), l’eina és capaç de generar subtítols, veu en off en diversos idiomes (també en català) i una estructura de seqüències bàsiques que es pot editar i manipular fàcilment. La IA simplifica molt el procés creatiu.
La versió gratuïta permet editar fins a 5 minuts de vídeos (5 crèdits) al mes amb marca d’aigua. Cal anar amb compte perquè és molt fàcil consumir-los durant la creació de continguts tan sols amb la generació d’imatges, les descàrregues en format mp4 i altres recursos.
He preparat el següent tutorial en vídeo per als meus estudiants.
Moovly, Heygen, Narakeet… serien eines alternatives. Segurament en sortiran de noves.
Si us interessa iniciar-vos en les possibilitats de la intel·ligència artificial us recomano l’article Inteligencia artificial, una herramienta al servicio del profesorado, d’Azucena Vázquez i Josep Ramon Planas, al blog de l’Editorial Graó.
Espero que el tutorial us resulti útil per als vostres documents audiovisuals. El potencial de la IA aplicada a les aules, insisteixo, és un interessant camp per recórrer.
Aquesta mateixa setmana OpenAI ha presentat Sora, una eina que permetrà crear vídeos de gran qualitat a partir d’un text.
Economia verbal 