Educació, Ensenyament, Reflexions

Demolition man o la dependència de la IA a les aules

La ciència-ficció sovint té la virtut d’anticipar la realitat. Això podríem dir, fins i tot, d’aquesta pel·lícula crispetera de la Warner de 1993.

Fotograma de la pel·lícula

En un hipotètic futur de pau i prosperitat, en una societat amb la delinqüència erradicada, uns càndids agents de policia (entre ells una jove Sandra Bullock) s’havien d’enfrontar a l’amenaça d’un assassí del passat (Wesley Snipes). Davant de qualsevol dubte, els agents disposaven d’un assistent de veu que els guiava pas a pas sobre com havien d’actuar. Tanmateix, com que no dominaven la situació i el sistema era inútil, l’única alternativa que els va quedar va ser descongelar un antic policia injustament condemnat (Sylvester Stallone) perquè els ajudés a controlar la situació.

Quina relació pot tenir aquest fragment amb les aules de la societat actual?

Des del meu punt de vista, l’alumnat actual (a secundària i fins i tot a la universitat) viu sovint connectat a una IA que l’assessora contínuament i li pot resoldre múltiples tasques sense haver de pensar ni esforçar-se. Malament rai, tanmateix, quan la IA actua com a tutora, psicòloga, metgessa, mestra i amiga.

  • Què opino sobre X? La IA m’ho suggereix.
  • Què he de fer si passa Y? La IA m’aconsella.
  • Com he de redactar aquesta pràctica Z? No cal que em preocupi, la IA ja ho fa per mi!

Ja vaig expressar les meves reserves en un article anterior: Enlluernats per la IA.

Un any després, em reafirmo en les meves conviccions d’aleshores. Disculpeu el meu escepticisme. Encara a hores d’ara segueixo replantejant-me, ben bé, quines activitats puc demanar al meu alumnat, i m’equivoco sovint.

El jovent que tindrà futur laboral serà qui conservi prou sentit crític i creativitat, a banda de saber fer treballar les màquines. La resta, serà fàcilment substituïble.

Què passarà si la IA deixa de funcionar per una apagada energètica? Què passarà si, quan en siguem completament dependents, pretenen cobrar-nos una fortuna pel servei que ens presten? Desterrarem les pantalles? Descongelarem els llibres impresos? Tornarem al boli Bic? A l’expressió oral? Demolirem l’estructura digital del sistema educatiu?

Se’ns gira feina…

Ensenyament, Formació, Recursos

Realitats digitals animades amb 3D i IA

Després d’un temps sense assistir a jornades, dissabte 26 d’abril comparteixo taller amb l’amic i mestre Jesús Arbúes a la V Trobada Col·la-Clic 2025, a la Politècnica de Girona.

Avanço tot seguit la presentació que hi farem servir, per si us resulta útil. Serà un goig poder-hi saludar amics i coneguts del món educatiu.

Educació, Ensenyament, Reflexions

Enlluernats per la IA

Prompt: El potencial de la IA a l’educació (imatge generada amb Adobe Firefly)

El 30 de novembre de 2022 OpenAI va presentar ChatGPT. Des d’aleshores, la intel·ligència artificial generativa ha envaït les aules dels instituts del món cada vegada amb més força, amb un enorme impacte disruptiu. En aquell moment estava exercint d’assessor tècnic docent (mentor digital) i, el curs següent, quan vaig tornar a les aules, em vaig veure obligat a revisar si les pràctiques que demanava a l’alumnat tenien sentit, perquè les regles del joc havien canviat.

En el dia a dia com a professor de secundària aprofito diversos recursos que trobo molt útils per redactar exercicis, generar imatges, vídeos, programar… En el marc del Treball de Recerca, a partir de la meva pròpia experiència i les indicacions de companys com Jaume Feliu o Juan José de Haro, explico a l’aula uns quants trucs sobre com s’ha de configurar una bona ordre (prompt) per obtenir bons resultats. També remarco que la IA beu de moltes fonts d’informació i de vegades està esbiaixada o genera al·lucinacions. Tot això amb un consum d’energia i recursos insostenible. Així mateix, a partir de materials de la UOC els explico que cal citar correctament l’ús de la IA, i que si es detecta un ús fraudulent o inadequat la qualificació serà suspesa.

En l’àmbit docent, el nombre de publicacions, ponències en jornades, congressos i formacions centrades en la potencialitat de la intel·ligència artificial ha crescut exponencialment. El que més em preocupa, tanmateix, és el seu impacte en l’alumnat. Si pregunteu als estudiants, potser us sorprendrà descobrir que ja gairebé no fan servir Google o altres cercadors per buscar informació, sinó que ara ho pregunten directament a algun Xatbot. Abans els explicava, amb major o menor fortuna, que no es quedessin amb el primer resultat d’una cerca a Google, que investiguessin una mica més si aquella informació era o no era objectiva. Ara potser no fa falta.

En la meva opinió, l’ús de la IA, si ja tens un criteri, és de molta ajuda, per exemple, per simplificar tasques rutinàries o burocràtiques. El problema és que el meu alumnat està en procés de formació i, sovint, encara no té el sentit crític ben esmolat. El cas és que tot plegat em genera un cert neguit. Sovint detecto pràctiques on han copiat i enganxat un text que no han escrit ells/es. Així doncs, com aprendran mai a escriure o a entendre un text, o a desgranar el gra de la palla dels algorismes, si no ho practiquen?

La solució és la prohibició, com amb els mòbils a França? Cal demanar les feines oralment com fan a Itàlia? S’ha de tornar a demanar la feina a mà, tornar als llibres de text i prescindir dels ordinadors? Cal aturar i revertir l’onada de digitalització impulsada pels fons europeus Next Generation?

El fenomen no és nou. Ens podríem remuntar al luddisme del segle XIX. O, més recentment, les protestes del professorat de matemàtiques quan les primeres calculadores van entrar a les aules (1966).

En totes les formacions que he impartit m’agrada remarcar sempre que la tecnologia no és mai un fi en si mateixa, sinó només una eina. O també que innovar per innovar no ha de ser mai l’objectiu, que no perdem mai de vista que el més important és que l’alumnat aprengui.

Per la meva curiositat i manera d’entendre la docència, m’agrada jugar, experimentar i provar el potencial de noves eines. M’agrada equivocar-me i aprendre. Tanmateix, des de la meva experiència, intento no basar-me en una única metodologia o recurs. En la meva opinió, si una tecnologia no aporta un valor afegit significatiu no és necessària. No ens deixem seduir pels focs artificials, i menys si no hi entenem gaire!

A les aules hi ha d’entrar la tecnologia digital, perquè forma part del món, però també s’ha d’escriure a mà, hi ha d’haver llibres impresos, s’ha de poder desenvolupar projectes i situacions d’aprenentatge, s’ha de poder explicar i aclarir conceptes complexos. Desconfieu sempre de les empreses i institucions que us vulguin vendre la seva idea o el seu producte com una solució infal·lible a tots els mals. La realitat és tossuda i hi ha mil casuístiques. Som aprenents perpetus. Com a la vida, en el món educatiu cal saber nedar i guardar la roba. No ens deixem enlluernar!

Educació, Ensenyament, Recursos

Nova publicació: La RA, la RV i el metavers en la societat. Impacte a l’educació.

Darrerament, he tingut la fortuna de ser un dels coordinadors d’aquest recull d’experiències didàctiques, a més de redactar-ne part dels continguts. Si esteu interessats/des en les aplicacions de la realitat augmentada, la realitat virtual i el metavers a l’àmbit educatiu, pot esdevenir per a vosaltres una bona referència.

Arbués Garcia del Moral, J., Codesal Patiño, M.B., Cuadrado Sáez, M.L., Ferré-Huguet, N., García Taravilla, V.M., Garcia Vega, A., Lorenzo Galés, N., Molina Ayuso, A., Moreiras Mosquera, R., Muñoz Nicolau, J., Nadal Rius, F., Navarro Delgado, I., Pallach Pascual, R., Pérez Vázquez, L., Ribera Puchades, J.M., Rotger García, L., Sanjurjo Poveda, M.J., Suñé Suñé, X., Vega Papió, M., Vercher Ribis, E., Yubero Trenado, D. La realitat augmentada, la realitat virtual i el metavers en la societat. Impacte a l’educació. Universitat de Barcelona (Institut de Desenvolupament Professional), 2024. Document electrònic. [Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/215523] amb llicència BY-NC-ND.

En aquest projecte hi hem participat una bona colla d’amics, amigues i companys de professió: Jesús Arbués, Isidro Navarro, Núria Ferré, Elena Vercher, Begoña Codesal, Álvaro Molina, Andrés García… El llibre consta de 30 pàgines introductòries de les realitats digitals i 70 pàgines més amb un complet recull d’experiències didàctiques a diversos nivells educatius: primària, secundària, aules hospitalàries, d’educació especial, formació professional o universitàries. N’hi trobareu d’escrites en català i en castellà, segons la seva procedència geogràfica.

El contingut està redactat l’any 2023, de manera que potser hi ensopegareu, inevitablement, amb algun element desactualitzat. Un dels principals problemes del treball amb realitats digitals és la inestabilitat i els canvis a les aplicacions tecnològiques.

El meu agraïment a l’equip d’Espiral Odite: Xavi Suñé, Neus Lorenzo, Juanmi Muñoz… així com als autors/es que ens han confiat les seves experiències didàctiques i han exhibit una paciència estoica.

Gràcies també a l’Institut de Desenvolupament Professional – Institut de Ciències de l’Educació (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona per publicar-lo en el marc de la col·lecció Docència i metodologia, amb el número 49.

Educació, Ensenyament, Reflexions

El debat educatiu a Incompetències bàsiques

En un país seriós, quan els resultats de la prova PISA són nefastos, dimiteix el màxim responsable d’Educació, sempre.

Des de la meva experiència personal la realitat dels professionals del món de l’educació és extraordinàriament diversa. La docència i el punt de vista canvia molt segons si es treballa i s’ensenya a Infantil i Primària o bé a Secundària, Batxillerat o la Universitat.

Permeteu-me, també, que em consideri un motivat. Al llarg dels anys he participat, com a ponent, tallerista, organitzador o assistent, en múltiples activitats formatives, gairebé sempre més enllà de la jornada laboral: trobades de l’Associació Espiral, Odite, mSchools, Novadors, EdTech, la Fundació Bofill i allí on m’hagin convidat. He estat mentor digital i exerceixo la docència a secundària des de l’any 2003. Aquest bagatge m’ha permès conèixer grans professionals compromesos amb l’educació i he après moltíssim com a docent i com a persona.

Així, quan el curs passat va esclatar la notícia que el resultat de les proves PISA a Catalunya, especialment a 4t d’ESO, havia estat desastrós, amb una forta reculada en matemàtiques, ciències i lectura respecte a la mitjana de l’OCDE, em va doldre. Però encara vaig trobar més lamentable la reacció dels responsables de la Conselleria. En aquest article de Mireia Rom a 3Cat podeu trobar enllaços i informació al respecte.

En un país seriós, quan els resultats de la prova PISA són nefastos, dimiteix el màxim responsable d’Educació, sempre. A Catalunya estàvem (i estem) en una situació del tot provisional, cosa que no és nova, si parlem del món educatiu. De vegades hi ha mesures que semblen una improvisació permanent i sovint trobo a faltar una estratègia a mitjà i llarg termini.

Què se n’ha fet de les propostes del Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives? Es van reunir durant setmanes, sense cobrar, per amor a l’art, per enllestir un informe que ara mateix, a la web, no es pot consultar.

En relació amb els problemes (i desgavell) educatius, les tesis i el testimoni del company i professor Damià Bardera està incendiant les xarxes i els mitjans de comunicació. Podem discrepar amb el que s’hi prescriu, però, sincerament, em sembla la reacció més potent vista fins ara als mals resultats de PISA i a un cansament i malestar docent preocupants.

El fenomen no és nou. Els més veterans recordem que Toni Sala va escriure Petita crònica d’un professor a Secundària l’any 2001!

Vagi per davant, també, que conec i admiro com a escriptor a Damià Bardera. He llegit uns quants llibres seus i té la virtut de parlar molt clar, cruament, sense concessions, sovint de manera colpidora. També conec la seva tasca docent i (amb vocació o sense) em sembla un bon professional.

En la meva opinió, quan Bardera esmola el ganivet reacciona molt més contra el sistema que no pas contra persones concretes, a qui fa servir per il·lustrar incoherències i mala praxi. El problema és que en l’agre debat a la xarxa, especialment a X (Twitter) s’ha disparat amb bala contra algunes persones a qui aprecio, i em sap greu. Tanmateix, m’agradaria que en les crítiques al llibre no s’abusés de la fal·làcia ad hominem. Tampoc em sembla vàlid l’argument de fer servir el fragment d’una entrevista per criticar un tot.

De debò que penso que les posicions enfrontades, en el fons, no estan tan allunyades. L’antagonisme té alguns punts de trobada. Tant de bo la discussió, amb l’imprescindible respecte, serveixi per millorar l’estat de la situació. Sovint ens queixem que X (Twitter) s’ha convertit en una olla de grills i ha deixat de ser aquella plataforma on podíem aprendre, debatre i compartir idees. Hi ha perfils interessants que, per desgràcia, ens han deixat. Bloquejar sense més ni més o tirar la pedra i amagar la mà tampoc em semblen accions raonables.

Som capaços de crear un fòrum de debat viu i tolerant? Tenim sentit crític?

Parlem-ne!

PS. Per acabar aquest article, voldria felicitar l’equip que porta la comunicació de l’editorial Pòrtic. Crec que està fent una feina excel·lent!

Ensenyament, Formació

XXI Jornada de qualitat a l’ensenyament

El passat 9 de novembre es va portar a terme la XXI Jornada de Qualitat a l’ensenyament, que enguany coincidia amb el 25è aniversari del Projecte de qualitat i millora contínua.

En aquesta edició vaig coordinar la taula 18, sobre Realitat virtual, augmentada i metavers en el work-cafè de l’acte.

L’objectiu, tot un repte, era explicar aplicacions pràctiques de la RA, la RV i el metavers a l’aula, possibilitats i recomanacions per a diverses famílies de Formació Professional i altres àmbits educatius. El temps es va fer curt, com passa sovint. Per això, un cop acabada la sessió, vam redactar un resum per als participants de la taula.

Moltes gràcies als companys/es ponents per exposar i compartir les vostres experiències en un temps rècord:

  • Núria Ferré, de l’Institut Comte de Rius, ens va compartir el simulador de RV aplicat a la indústria química Digital Twin Boxes.
  • Laura Pocurull, de l’Escola Congost, ens va explicar experiències de metavers amb Mozilla Hubs i idees per integrar Minecraft a la docència.
  • Jesús Arbués, de l’Institut Vilatzara, ens va exposar recursos com CoSpaces Edu i dinàmiques amb RA a residències geriàtriques i aules hospitalàries.

El meu agraïment també a Xavier Suñé per la coordinació de taules i a l’organització de l’acte per la seva confiança i amabilitat.

Finalment, una forta abraçada a les persones que hi vàreu participar. Desitgem que els materials i les experiències compartides us puguin ser de profit.

Ens retrobarem el 17F a la jornada Aumentame, a Barcelona.

algunos participantes
Educació, Ensenyament, Formació, Recursos

De 3D a Realidad Aumentada

Taller en la jornada Aumentame 2022

El pasado 19 de noviembre se celebró la jornada Aumentame 2022, punto de encuentro donde docentes, grupos de investigación, profesionales y estudiantes intercambian ideas, experiencias, proyectos y novedades sobre el uso de la Realidad Virtual, la Realidad Aumentada y el Metaverso aplicadas a la educación, la formación y el desarrollo profesional, organizado por la Asociación Espiral.

El evento, todo un éxito, se celebró en el marco del Institut Escola del Treball, en Barcelona, que estos días conmemora los 100 años de la visita del científico Albert Einstein a la Escola Industrial, el mayor centro de Formación Profesional de Cataluña.

En esta edición, además de poder presentar un bloque de ponencias, por la tarde impartí un taller en colaboración con el maestro y compañero Jesús Arbués.

La idea era mostrar recursos útiles para el profesorado para crear archivos 3D (diseño o fotogrametría) y posteriormente visualizarlos con herramientas de RA.

A continuación comparto la presentación.

Ensenyament, Formació, Recursos

De les realitats digitals al metavers educatiu

Idees i animalades per treballar amb RA i RV a l’aula

Proposta d’itinerari de realitats digitals

El juliol és, tradicionalment, un mes de formació per als docents. Avui era l’últim dia de curs per al col·lectiu de mentors/es digitals i els Serveis Educatius. Així doncs, a més de les últimes visites a centre del semestre i tasques administratives, hem dedicat la darrera setmana a la formació sobre el nou currículum i diversos tallers entre iguals.

La meva proposta ha estat orientada vers l’ús educatiu de la realitat augmentada, la realitat virtual i el metavers. Els materials dels tallers es compartiran en un sites, si bé aprofito també per publicar-ho al bloc.

Com que no tenia gaire temps per dissenyar el taller, a manera d’un decret legislatiu, he reciclat continguts de diverses presentacions anteriors (literalment a l’estil Frankenstein) i hi he afegit algunes dinàmiques i una part nova. També he intentat que hi haguessin suficients vídeos, articles i referències per qui necessiti ampliar continguts.

Hi esmento les feines de mestres com l’Elena Vercher, la Begoña Codesal o el Jesús Arbués, grans referents. També un recent webinar sobre el metavers de la Camino López i l’Isidro Navarro.

Ha estat un plaer comptar amb la participació de tots els companys i companyes en aquesta aventura. Si teniu cap problema, no dubteu a preguntar. Gràcies pel vostre entusiasme i espero que gaudiu d’unes merescudes vacances.

Molt bon estiu a tothom!

Educació, Empresa, Ensenyament, Reflexions

Discovery talk sobre Realitats digitals a EdTech Congress

El passat 28 d’abril vaig tenir el goig de conduir una xerrada sobre Realitats Digitals (RA, RV i RM) en el marc del Edtech Congress de Barcelona. M’hi van acompanyar Joan Gensana (Coordinador d’Innovació a l’Escola del Treball) i Pere Ardiaca, Business Developer i especialista en XR de l’empresa Invelon. El públic objectiu eren directius/ves de centres escolars de Catalunya, si bé l’acte es retransmetia també en obert per streaming.

A diferència de la Robòtica i la programació, no existeix fins ara cap proposta completa de treball educatiu amb Realitat Augmentada, Virtual o Mixta. En la meva presentació, que adjunto més avall, vaig proposar un itinerari integrat per a totes les etapes educatives.

Itinerari educatiu de les Realitats Digitals

Em fa especial il·lusió haver-hi compartit algunes de les experiències educatives de Begoña Codesal i Jesús Arbués, grans amics i referents.

La dinàmica participativa i el debat posterior va permetre aprofundir en els beneficis, les necessitats i els dubtes dels centres educatius envers aquestes tecnologies, cada cop estan més presents a tots els nivells. De l’acte, voldria destacar també les aportacions dels companys Joan Gensana i Pere Ardiaca en els àmbits de la Formació Professional i els lligams amb el món de l’empresa.

Fa ben poc l’organització ha publicat el vídeo de la sessió:

Va ser una trobada cordial, la primera presencial i gairebé sense mascareta per molts de nosaltres després de la pandèmia del covid-19, ben farcida d’abraçades i retrobaments.

No voldria acabar aquest article sense agrair la invitació a l’organització del congrés, liderada per Anna Sansalvadó, així com tota l’ajuda que ens va brindar la Marta Ollé com a facilitadora de l’acte. És un plaer poder-hi col·laborar.

Moltíssimes gràcies!

Ensenyament, Reflexions

Nou curs i vells debats

Photo by Tima Miroshnichenko on Pexels.com

Avui, dilluns 13 de setembre, l’alumnat de Catalunya torna a les aules d’escoles i instituts. El professorat ja hi és des del dia 1 de setembre, els equips directius segurament abans. La sensació per a molts pares serà, segurament, d’alleujament.

És un fet que una majoria de pares / mares acaben vacances a finals d’agost, s’han d’incorporar a la feina i la mainada queda, tot sovint, pendent d’avis, familiars, cangurs… fins que comença el curs. Llavors vénen les comparacions, queixes i greuges sobretot si es compara amb altres comunitats o països on es comença abans. Això mateix penso jo, ho confesso, quan veig com ocupen el temps els meus fills aquests dies, enganxats a la pantalla. La gestió és força complicada.

La pressió del calendari i dels horaris no és nova. Que si els docents som mandrosos, que si 3 mesos són massa vacances per a l’alumnat, que si la diada nacional… Els arguments a favor i en contra de començar l’1 de setembre són diversos: el clima, la necessitat de preparació del curs, la desigual distribució de vacances al llarg del curs escolar… És un problema afegit que a Catalunya (i Espanya) els horaris laborals i familiars siguin encara hereus d’una altra època on calia treballar 2 jornades per sobreviure. A pocs llocs es treballa tantes hores. I els infants queden sovint enredats, en el millor dels casos, en una teranyina d’activitats extraescolars fins que al vespre poden retrobar els seus pares. L’alternativa és que quedin desatesos.

Un tuit de Jordi Graupera ha revifat aquesta polèmica:

https://platform.twitter.com/widgets.js

Això, tanmateix, no ha canviat gens. Quan érem petits ja començàvem curs els mateixos dies, més o menys. I també s’acabava el curs abans de la revetlla de Sant Joan.

Aquests primers dies de setembre m’han tornat a adreçar una de les preguntes típiques que ens fan als docents:

Si no hi ha nens què hi feu a l’institut?

Popular

Entenc la pregunta que prové d’algú que segurament li està costant organitzar la vida personal i laboral i atendre les necessitats dels seus fills. Les escoles i instituts no són pàrquings de criatures, si bé és innegable que tenen una funció social, perquè de fet els docents hem estat tractats com a personal essencial durant la pandèmia. Tanmateix, per posar-se davant de 25, 30 ó 35 adolescents cal una preparació.

Els primers dies d’institut, per exemple, hem traspassat la informació de tot l’alumnat NESE: amb casos de dislèxia, TDAH, TEA, problemes emocionals i familiars, problemes econòmics… Una altra feina és més burocràtica, la petició de tota la informació i documents necessaris: carta de compromís educatiu, documents COVID, permisos d’imatge, sortides… També se’ns han comunicat els horaris, s’ha rebut i integrat el professorat nou i s’ha explicat en detall tot el protocol de reunions i organització del centre.

Quan algú em pregunta que què fem a l’institut no puc evitar pensar que potser aquella persona pensa que ens posarem davant de l’aula i l’alumnat ens escoltarà i ho apuntarà tot. Cap problema…

Es podria fer tota aquesta feina en menys temps? Potser sí. S’ha fet fins ara? No. La polèmica està servida. Sigui benvinguda, en tot cas, la rutina.

Per acabar us deixo també un parell de vídeos divertits sobre la tornada a l’escola, de The Bee Family i l’actriu Charo Urbano respectivament. Molt bon curs a tots/es!