Educació, Reflexions

De cap a un nou #batxillerat

Des que vaig començar a treballar a l’aula, crec que anem per la cinquena llei d’educació. I una part comuna a totes elles és que se solen redactar des dels despatxos, sense obrir un debat profund entre la comunitat docent. Cada partit que governa imposa les seves idees i no se sol consensuar res amb ningú dels qui han d’aplicar-les. Això explica que qualsevol reforma educativa sigui rebuda, d’entrada, amb escepticisme.

La nova LOMLOE, també coneguda com a llei Celaá, estableix diversos canvis sobre com s’ha d’organitzar un nou currículum de batxillerat. Us les he enllaçat per si les voleu revisar.

En primer lloc, s’afegeix una nova modalitat anomenada General, que permetrà cursar matèries no adscrites a un itinerari dels actuals: Humanístic Social, Científic Tecnològic i Artístic. També es flexibilitza oferint la possibilitat de cursar-lo en tres anys i estudiar matèries a altres centres o a distància (cosa que a Catalunya ja passa amb l’IOC). Aquestes i altres reformes del batxillerat entraran en vigor a 1r BAT a partir del curs 2022/23 i a 2n BAT el curs següent.

De fa un temps observo les reaccions de diversos docents, mentre es van publicant i comunicant els canvis educatius a la premsa. Sembla que la controvèrsia és sobre si s’advoca per un batxillerat anomenat competencial o si es prefereix que sigui rigorós, que aporti una base d’un nivell intel·lectual que serveixi a l’alumnat per superar els futurs estudis universitaris. Podríem preguntar-nos, en aquest sentit, si els estudis actuals compleixen o no aquesta funció. El batxillerat d’avui no és gens competencial? A tot arreu, en totes les modalitats? Una educació competencial no és rigorosa? Se’ns obren molts interrogants.

Les professores Fanny Figueras, Maribel Tarrés i Susanna Soler han promogut la iniciativa Canviem el Batxillerat i el compte de twitter @canviemelbatx en el primer sentit. Expliquen, per exemple, que amb la iniciativa #canviemelbatxillerat volem canalitzar un treball col·lectiu i cooperatiu per uns estudis de batxillerat que responguin a les necessitats personals de creixement dels joves entre setze i divuit anys, i a les necessitats de la nostra societat present i futura. Aquesta iniciativa ha tingut força ressò mediàtic.

Una altra corrent de pensament podria subscriure la popular cita de James Clerk Maxwell:

Res no és més pràctic que una bona teoria.

Recordo haver-ho sentit moltes vegades quan estudiava, justament per justificar que no hi havia pràctiques d’una determinada matèria. Per conèixer la seva argumentació, a tall d’exemple, podeu consultar aquest debat de la Fundació Episteme (Batxillerat: quo vadis) promoguda pel sindicat de professors de secundària aspepc.sps i l’associació de catedràtics d’ensenyament secundari ACESC, amb contribucions dels professors Meritxell Blay i Pascual Gil i el filòsof Ferran Sáez. També podeu passar una estona pel blog xarxatic.com, del company Jordi Martí, una pràctica sempre recomanable.

Com a tutor de batxillerat, aquests últims cursos he observat alumnes amb un grau d’angoixa important, aspecte que s’ha agreujat per la pandèmia. En aquest sentit, podeu consultar les dades de joves amb problemes mentals dels hospitals. Un currículum massa inflat de continguts, una prova de selectivitat com l’actual, un sistema d’accés a la universitat meritocràtic, que només valora la mitjana de qualificacions, en tenen part de culpa. Tampoc ajuda la sensació (segurament certa) d’un continu de proves escrites de moltes matèries, potser pensades per recuperar el temps perdut en una ESO que no permet treballar amb tot el rigor. El salt a batxillerat és important.

Tanmateix, també detecto que molts companys/es opinen que a l’ensenyament els continguts han perdut presència, que de vegades els docents sentim una pressió contínua per baixar el nivell i amagar així el fracàs escolar. Sembla que no es pugui suspendre l’alumnat ni puguem ser rigorosos perquè així ningú es queixarà a Inspecció o el centre no oferirà una mala imatge.

És un debat interessant, si bé no estic d’acord del tot amb cap de les posicions esmentades. Matisem. Si considerem que el batxillerat és una preparació per a la universitat no té sentit rebaixar continguts. Fer el contrari seria enganyar l’alumnat. He sentit força queixes de professorat universitari del mal nivell amb què arriben alguns estudiants a la facultat. Diria que la universitat d’avui, amb excepcions, no és pas gaire competencial. Una altra cosa és que estudiar una carrera i/o un màster et garanteixi una feina. Això fa temps que no és així. Molt jovent format i amb títol universitari ha de buscar-se la vida a altres països. Els joves d’avui han crescut entre dues crisis econòmiques que han sacsejat el món. És fàcil desanimar-se. Llavors, sobren universitaris? El mercat laboral i les empreses són les culpables? No ho sé. Les empreses, a les seves seleccions de personal no valoren només l’expedient acadèmic, les competències hi tenen un paper important. Anem en compte, en tot cas, amb aquelles empreses, institucions i fundacions que es pensen que tenen el monopoli de la innovació educativa i ens la volen vendre. Potser els faltaria també rejovenir els llocs de responsabilitat en molts àmbits.

Els Cicles Formatius (la Formació Professional) són una molt bona alternativa, competencial, sovint menystinguda, als estudis de batxillerat. Cal potenciar-los de veritat. Malament rai quan les famílies no fan cas del consell orientador del final de l’ESO. El percentatge de fracàs és molt alt, i això genera frustració. Tanmateix, tornant al batxillerat actual, hauríem de reconèixer que a vegades la preparació pedagògica del professorat no seria la més desitjable. Potser sí caldria una actualització docent i l’ús de metodologies més actives. Molts docents senten aquesta inquietud i no paren de formar-se durant tota la seva vida laboral. L’edat no hi té res a veure. He conegut companys/es amb una preparació excel·lent, d’aquells que saben motivar i engrescar l’alumnat, grans mestres, a punt de jubilar-se. El seu alumnat aprèn i molt, a ser competent. També gent més jove que ensenya com es devia treballar al segle XIX, però sense fuet ni ganes d’actualitzar-se. Hi ha de tot. Mai és just generalitzar.

Veurem quin recorregut té aquesta nova llei educativa i, com sempre, a l’aula, mirarem de fer la feina ben feta.

Empresa, Ensenyament, Reflexions

Els mercaders del temple de l’educació

Un dels passatges que més m’agrada dels Evangelis és quan Jesús expulsa els mercaders del Temple de Jerusalem a fuetades per així purificar-lo. No entraré a valorar si l’Església i el cristianisme han estat o no coherents en aquest sentit. Ja me’n guardaré prou perquè no soc ningú per jutjar. Només em pregunto la següent qüestió:

Caldria fer fora les empreses que fan negoci en el món educatiu?

Quant a l’actitud entre el professorat més avesat a la tecnologia, distingeixo dues corrents de pensament potents i antagòniques.

En primer lloc podríem parlar de docents que podríem anomenar de codi lliure. Es caracteritzen per buscar sempre eines gratuïtes i alternatives (Linux, LibreOffice, moodle, Jitsi… ). S’escandalitzen quan des de la direcció o l’administració es proposa l’ús o la compra de qualsevol llicència o eina propietària (Windows, Office, Classroom, Zoom…). Els preocupen molt les qüestions de privacitat del seu alumnat. Veuen com una autèntica aberració cedir les dades de l’alumnat a les actuals multinacionals tecnològiques: Google, Apple, Microsoft, Facebook o Amazon. També solen ser activistes d’un ús més racional de la tecnologia.

Per a aquest tipus de professorat, sovint d’ideari marxista o llibertari, un/a company/a que es dediqui a ensenyar Economia seria, d’entrada, un element sospitós, una mena d’infiltrat del capitalisme liberal. M’agrada pensar que puguin canviar d’idea un cop ens coneixen una mica millor.

El professorat d’Economia o del món de l’empresa en general som una rara avis als instituts. Potser cada cop menys gràcies a la Formació Professional. Normalment som únics i a vegades no se sap gaire bé on situar-nos. Ens incorporem als Departaments de Matemàtiques o potser d’Humanitats i Ciències Socials.

Oposat als docents de codi lliure, podríem esmentar el professorat ambassador i certified per alguna empresa. Serien l’altre extrem. S’hi barregen professionals molt vàlids, amb una trajectòria sòlida, amb persones que – amb perdó – es nota que fa temps que no trepitgen una aula i que es postul·len com a innovadors/es. Si alguna cosa no funciona és perquè no seguim els seus consells. És culpa nostra. A les seves xarxes socials sovint esmenten els certificats i els nivells i de vegades fins i tot en fan ostentació, com si això tingués importància. Ara la pregunta seria:

Cal que una empresa certifiqui que un/a docent és competent?

Segurament qui ho hauria de certificar són els alumnes de cadascú, i també els companys que treballen amb tu colze a colze. Però una empresa?

La via del mig té els seus matisos. En la meva opinió, que siguem ambaixadors d’una o altra empresa no té per què ser negatiu si això representa un benefici pel teu alumnat. Tampoc seria dolent d’entrada que els centres educatius compressin alguna llicència d’algun servei que aporti valor afegit. No és cap problema que es pagui per una bona eina, creativa i generadora d’un bon rendiment escolar. Tanmateix, cal ser molt curós en com s’inverteixen els diners públics, precisament perquè són de tots.

En la meva etapa com a Secretari a l’equip directiu d’un institut vaig rebre missatges d’unes quantes empreses tecnològiques que s’oferien a ajudar-nos a innovar. Es venien, una vegada més, com la solució a tots els nostres problemes. Tot i això, moltes no suportaven un senzill anàlisi cost – benefici. El problema és que hi ha llibres de text o digitals que tampoc el suportarien, la veritat.

Efectivament, no podem perdre de vista que la tecnologia només és una eina. Tampoc que l’objectiu no ha de ser innovar. De fet, molts innovadors/es ni tan sols saben que ho són. En 18 anys a l’aula he conegut grans professionals amb unes idees i uns projectes molt engrescadors, amb tecnologia nova o antiga. La innovació educativa no l’ha inventada ni Google, ni Apple, ni Microsoft, ni cap altra empresa del Nasdaq, encara que tinguin un altaveu molt potent.

Innovar és resoldre un problema d’una manera nova, creativa, eficient. L’objectiu de qualsevol centre educatiu hauria de ser millorar la cohesió i l’aprenentatge del seu alumnat. La funció de l’administració i dels equips directius hauria de ser trobar l’equilibri entre la puresa del temple i les eines més mundanes. En tot cas, cap empresa ens hauria d’imposar què i com ensenyar.

Donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar no és una tasca gens senzilla.

Economia, Empresa, Ensenyament, Projectes

Ensenyar economia avui

En un antic projecte, Noticiesdeldia-Economia, el meu alumnat havia de preparar-se una presentació i explicar una notícia econòmica a la resta de companys/es. La idea de fons era que moltes vegades no entenem de debò alguna cosa fins que l’hem d’explicar en paraules senzilles.

Tot i l’èxit i la repercussió de la iniciativa (baldufa de plata a Edublogs 2012, finalistes als Premis Blocs Catalunya…) , vaig abandonar-lo ja fa uns anys. Ara potser ja no es porta gaire escriure blocs col·laboratius amb l’alumnat, la veritat, si bé de vegades encara penso que potser seria útil. Els projectes educatius no són eterns. Per la meva manera de ser, tampoc m’agrada gaire quan es converteixen en una rutina.

L’actualitat és (o hauria de ser) un dels combustibles de la classe d’Economia. Per mi és d’una evidència indiscutible.

Moltes vegades programem els cursos seguint una seqüència més o menys lògica, i és raonable fer-ho així per tenir una guia d’on volem anar a parar i quins continguts convé treballar segons el currículum vigent. Tanmateix, de vegades l’actualitat et marca l’agenda i has de tenir prou cintura per canviar al rumb, si s’escau. Deixa estar el llibre!

Escoltes la ràdio, llegeixes les notícies i llavors un fet, un esdeveniment, una dada, fa saltar l’interruptor. Et motiva a introduir temes que potser encara no tenies previstos. Però és que l’alumnat mereix una clau per entendre el que passa, una anàlisi de la realitat des de la matèria d’economia i empresa. No es tracta d’una porta oberta a judicis de valor ni res que s’hi assembli. No ho hauria de ser. Aquesta pràctica ens connecta amb el món, amb els fets que se suposa que hauríem d’ensenyar a interpretar amb sentit crític, des de diversos punts de vista, i per mi serà de les més profitoses per a l’aprenentatge de l’alumnat.

Els llibres de text d’Economia sovint contenen l’anàlisi de retalls de premsa, el problema és que solen ser poc actuals, es queden obsolets i perden bona part del sentit. És per això que cal que estiguem pendents de l’actualitat.

Exemples:

  1. L’accident del vaixell Ever Given, que ha obstruït el canal de Suez (març de 2021).

Seria bona ocasió per proposar una pràctica, per exemple, de les principals rutes actuals del comerç mundial, la globalització, la deslocalització de la producció de les empreses, les grans infraestructures com el canal de Suez: el seu finançament i la seva explotació, els efectes del bloqueig del canal sobre la producció: ruptures d’estoc, problemes logístics…

  • RTVE (vídeo) –

https://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/sucedio-ever-given-encallara-canal-suez/5828309/

https://www.20minutos.es/noticia/4635049/0/puertos-espanoles-asumen-retrasos-por-el-bloqueo-del-canal-de-suez-y-se-preparan-para-una-posible-avalancha/

Wikipedia – https://es.wikipedia.org/wiki/Bloqueo_del_canal_de_Suez_de_20


2. L’escapada de youtubers a Andorra (gener de 2021).

Font: 20 minutos

Ens pot servir per parlar de nous oficis: els youtubers i els influencers, dels paradisos fiscals al món, del funcionament per trams progressius de l’impost de la renda, de les diferències entre països, dels canvis de domicili d’artistes i famosos, de l’estat del benestar i el seu funcionament, de l’agència tributària i els principals tributs, de la corrupció i el frau fiscal…


Fins ben aviat!

Formació, Reflexions

Trobada sobre #RA i #RV amb l’equip Lacenet

Aquest vespre he pogut parlar sobre temes que m’apassionen amb companys/es de l’equip Lacenet, que és una agrupació de docents de la comarca del Bages.

Font: Captura de Ramon Barlam

Comparteixo tot seguit la presentació:

En el taller d’avui, on espero no haver-me fet gaire pesat, hem reflexionat sobre Realitat Augmentada, Realitat Virtual i la seva aplicació a l’ensenyament. Els divendres al vespre un fa el que pot, després de tota la setmana a l’aula. Per això no deixo d’admirar el mèrit dels docents que es formen fora d’hores o en dies de festa, i molt més en aquests temps de pandèmia que ens han tocat viure.

La veritat és que la virtualitat cansa i es perd aquell escalf de la presencialitat, les trobades vora una bona taula, les abraçades i la complicitat. Amb el Toni Tubio, per exemple, hem recordat els bons moments viscuts en diverses edicions de les jornades Novadors. Quins bons records! Amb molts companys/es de professió i referents era un plaer conèixer-nos en persona després d’haver-nos seguit a Twitter, ara que es parla tant dels mals usos d’aquesta xarxa.

Moltes gràcies, Ramon Barlam, per la invitació.

Reflexions

Ordre i desconcert

Aquest 2021 farà 18 anys que tinc la sort de treballar a l’aula. Hi ha hagut moments de tot, no us ho negaré. Sempre he estat força desordenat i visc en un caos permanent, amb idees i projectes diversos, alguns reixits i altres no tant. M’hi esforço. En tot cas, arribo a la majoria d’edat com a professor de secundària.

Després de tot aquest temps tinc la sensació que necessito ordenar-me. És per això que he ressuscitat aquest bloc, que vaig obrir l’any 2014, mentre feia un curs de formació sobre Personal Learning Environment. Així doncs, un cop practicada l’Economia Verbal en primera persona no publicant res durant 7 anys he pensat que ja tocava compartir-hi alguna cosa.

Estic editant diverses pàgines amb presentacions, materials i vídeos. Vaig mica en mica. Tingueu paciència i sigueu indulgents.

Hi trobareu vídeos i continguts sobre Economia i també sobre diversos recursos de tecnologia educativa amb exemples de la seva aplicació amb alumnat: Realitat Augmentada, Realitat Virtual, tècniques audiovisuals…

Espero que tot plegat us resulti útil.

Reflexions

Pequeña crónica del #MWC14

El pasado mes de marzo, gracias al premio de illARgonauta en los Mobile Learning Awards, recibí una invitación para el Mobile World Congress que se celebraba en el recinto Gran Vía de Fira de Barcelona, en l’Hospitalet de Llobregat, bajo el lema creating what’s next. A continuación os cuento un resumen de mi experiencia.

Imatge

Como amante de la tecnología, disfruté mucho de la calidad de los nuevos smartphones y tablets. Tablets con pantallas de 12″ de Sony, phablets de 6 y 7″ de Asus, móviles asequibles o magnífica calidad de sonido en Nokia

Por lo que ví, parece ser que éste será el año de los dispositivos wearables y de la seguridad. Tanto Samsung como Sony o Huawei, por poner tres casos paradigmáticos, presentaron sus nuevos productos en éste sentido: relojes, gafas, pulseras inteligentes…

Imatge

Imatge

En el campo de la Realidad Aumentada, que cómo sabéis me interesa mucho, descubrí unos escáneres de Fujitsu que sinceramente me impresionaron. Un escáner que publicitaban como Next generation user interface, capaç de escanear un simple papel, digitalizar y manipular fotos y videos al instante, destacar la información significativa…  todo sin teclados, sin ratón… sólo con las propias manos. Pregunté si estaba preparado para trabajar con objetos e impresoras 3D y me contestaron que están en ello.

Imatge

En Fujitsu también proponían unas gafas de Realidad Aumentada para una interesante aplicación de seguridad industrial.

Imatge

Por otra parte, desde Sony presentaban los nuevos Xperia, con interesantes efectos de realidad aumentada de serie.

Imatge

En el pabellón de los desarrolladores de apps destaco con luz propia a la empresa Metaio (creadora de la genial Junaio) que presentaba sus últimas campañas y creaciones de realidad aumentada.

En cuanto a educación, me gustó especialmente la presentación del programa mSchools, para el desarrollo de apps en la educación secundaria. El programa está buscando expandirse desde Cataluña a otras comunidades y países.

Imatge

Por la parte del márqueting, en mi condición de economista, disfruté enormemente de poder ver unas presentaciones empresariales de primera categoría y del esfuerzo de muchas pequeñas empresas por presentarse bien, realizar contactos comerciales y crecer. A destacar también la gran profesionalidad del personal.

Algunos estands impresionaban y luchaban por atraer la atención de los asistentes al congreso ofreciendo demostraciones y presentaciones en directo, posibilidad de probar wearables, videojuegos… algunas con excelente creatividad e imaginación.

Imatge

Terminé la visita al recinto agotado pero con ganas de continuar. Seguro que se me escaparon un montón de oportunidades y novedades interesantes. Mi agradecimiento a Mobile World Capital como entidad organizadora de un evento único en el mundo.

@francescnadal

PS Aprovecho este artículo para disculparme por no haber podido terminar el curso #eduPLEmooc, ni siquiera con la dieta de actividades de las últimas semanas. No es, en ningún caso, culpa de la organización, sino de mi permanente falta de tiempo y previsión. Mi valoración es muy positiva porque he aprendido mucho.

Espero algún día aprender a organizarme mejor 😉

Formació, Reflexions

Mobile Learning en #eduPLEmooc

La propuesta de la cuarta semana del curso #eduPLEmooc ha sido construir una comunidad de aprendizaje para el trabajo colaborativo en un tema relacionado con el PLE docente: nuevos enfoques de enseñanza , un uso intensivo de las tecnologías en red o la promoción de la gestión autónoma del aprendizaje.

El objetivo es resolver el #eduPLEreto de Afania, un país centroeuropeo imaginario en los últimos lugares de los índices de calidad educativos que se propone cambiar su sistema educativo e integrar las nuevas tecnologías para ser más eficiente.

Muchos de los temas propuestos me atraen y siento curiosidad por profundizar en ellos. Sin embargo, durante la semana me he centrado en el Mobile Learning y  me he unido a la comunidad Mobile Learning #eduPLEmooc. También he colaborado activamente en la comunidad de Realidad Aumentada #eduPLEmooc (tema muy relacionado con el anterior).

comunitats

Ha sido un verdadero gusto y una gran oportunidad compartir e interactuar con tantos colegas y amigos. Me hubiera gustado disponer de más tiempo para ello. Google+ es, ciertamente, una muy buena herramienta para el trabajo colaborativo.

Paso a continuación a enumerar algunos referentes y enlaces que me han parecido súmamente interesantes sobre Mobile Learning:

  • Enrique Dans @edans, profesor de la IE Business School y un referente en el tema de la formación, la tecnología y el mundo de la empresa.
  • Javier Tourón @jtoufi, catedrático en la Universidad de Navarra, experto en Mobile Learning
  • mSchools – Un proyecto que se está llevando a cabo en Cataluña en el entorno educativo del MobileWorldCapital, en Barcelona, sobre creación y programación de apps.

El proyecto del MWC Barcelona debe ser, para mí,  un claro ejemplo de cómo solucionar el reto de Afania en el apartado de Mobile Learning.

  • ProyectoGuappis @pguappis – creado por Ana Mariño @MestraPrimaria, es un blog que recopila artículos de un equipo de profes (entre el que me cuento) sobre diferentes apps, una referencia de primera mano: Pilar Soro @pilara, Manel Sayrach @msayrach, Ana de la Fuente @Anuska72
  • Fundación Telefónica @fundacionTef – aporta muy buenos contenidos sobre mobile learning y educación que provienen de los diferentes encuentros educared
  • Proyecto de formación del profesorado de la UNESCO, en Mexico, Pakistan, Senegal, Nigeria… con referencias muy interesantes a los dispositivos móviles

Para terminar, me gustaría recomendaros el Debate sobre el Móvil en la Escuela del Programa Para Todos, de la 2.

 

Sigamos aprendiendo y compartiendo!

@francescnadal

Formació, Reflexions

Ars longa, vita brevis

En la tercera semana del curso #eduPLEmooc para docentes se nos ha propuesto que reflexionemos sobre cómo luchar contra la llamada infoxicación (término acuñado por Alfons Cornella), el exceso de información presente en internet y la dificultad de su gestión.

En efecto, aprender y enseñar a lidiar con ese inmenso flujo de datos puede ayudar mucho a la construcción de un PLE propio y también el de nuestro alumnado. Algunas herramientas propuestas para ello son Feedly para el seguimiento RSS, Diigo para recopilar información, marcar, compartir e interactuar en grupos, Netvibes o Symbaloo para crear escritorios personalizados…

ARS LONGA, VITA BREVIS

La sentencia de Hipócrates que da título a esta entrada expresa el hecho que el arte (o la ciencia) son muy extensos y la vida es breve. ¿Cómo superar esta situación?

Hay muchísimos recursos que nos pueden ayudar aunque a menudo, sea por la aparición de nuevas funcionalidades o por falta de tiempo, me queda la sensación de no exprimirlos al máximo.

Según escribía Dolors Reig @dreig en 2010, la curación de contenidos se convertirá en una de las profesiones de futuro.

A nivel particular Flipboard es una de las herramientas que más uso. Desde ella es posible configurar y repasar nuestros perfiles sociales, seguir las novedades de diferentes revistas agrupadas por temáticas, compartir contenidos en redes sociales… También podemos crear una publicación individualmente o en grupo, en trabajos colaborativos.

Mi proyecto Noticiesdeldia-Economia nació con la intención de facilitar a los estudiantes de economía una selección de noticias económicas frescas por medio de la sindicación RSS. Después de unos cuantos años aún lo usamos como recurso pedagógico para actividades de exposición oral. En este mismo blog creé una revista con Scoop.it, donde recopilo algunos artículos que me parecen interesantes.

En illARgonauta usamos symbaloo para presentar diferentes videos de alumnos usando realidad aumentada. En este proyecto también nos sirve para recopilar apps que nos interesan.

Hasta el momento no había utilizado casi nada Diigo, aunque sí Delicious. Los artículos sobre Diigo enlanubetic me parecieron interesantes, pero no profundicé mucho más por falta de tiempo. Por lo que veo tiene unas funcionalidades muy interesantes y creo que deberé aprovecharlo más.

Por otra parte, en el día a día uso cada vez más Evernote y los calendarios de Google. En mi opinión, es una buena manera de tomar notas breves con el móvil, la tablet o el ordenador, crear y difundir avisos e intentar no perdernos nada. A veces lo consigo y a veces no.

¡Sigamos luchando contra la infoxicación!

@francescnadal

Formació, Reflexions

Twitter en la comunidad docente #eduPLEmooc

Mi experiencia en Twitter empezó en noviembre de 2011, en los días posteriores a mi participación en la Jornada Espiral 2011, donde presenté el blog Noticiesdeldia-Economía.

En efecto, fue todo un descubrimiento comprobar que buena parte de los asistentes no sólo seguían el hilo de la persona que exponía su ponencia, sino que dialogaban y compartían opiniones por medio de sus móbiles, ordenadores o tablets siguiendo un hashtag.

Al principio cuesta crear una red y ordenarse. Por eso me apunté en un curso de formación de Espiral sobre twitter con Isabel Ruiz como tutora. Allí aprendí Tweetdeck, Hootsuite y otros trucos útiles para seguir temas interesantes, crear listas…

Al cabo de un tiempo me parece una fuente de información increíble, además de una gran herramienta para difundir, compartir, intercambiar y comunicarse. Por medio de twitter noté que me enteraba de las noticias antes, que no me perdía informaciones y, poco a poco, un cierto sentido de comunidad o de claustro virtual en la red.

El pasado verano asistí al encuentro #Novadors13 y, además de comer de maravilla, fue un placer desvirtualizar a numerosos colegas que sólo conocía de la red. Me hizo mucha ilusión. El contacto personal en algún encuentro educativo me parece indispensable para todo docente.

Ahora también gestiono las cuentas de los proyectos @illargonauta y @notedia

En el segundo tema del curso #eduPLEmooc se nos proponen unas cuantas actividades con la red social Twitter

Mi recomendación es que sigáis la cuenta @jhergony, de Jesús Hernández.

Os comparto una pequeña presentación con Drive dónde expongo los motivos.

CREAPRENDECONLAURA

Muchas gracias a Jesús por compartirlo!

@francescnadal

Reflexions

Economía verbal – blog portafolio curso #eduPLEmooc #minubedeintereses

La economía verbal es totalmente necesaria. No me negaréis que, por ejemplo, ahorraría un montón de problemas a nuestros distinguidos políticos.

Dicen que el que habla es esclavo de sus palabras y el que calla amo de su silencio. Es tan sencillo como callarse y aprender a escuchar más y mejor. Administrar los silencios. Saber esperar…

Esta es mi nube de intereses:

Empiezo con ilusión mi primer blog en wordpress, un entorno que no domino. Mis otros blogs están en blogger (podéis verlos en mi perfil de about.me). De momento no había sentido la necesidad de abrir un blog propio. Administro blogs de aula con mi alumnado: noticiesdeldia, illargonauta… y tengo la suerte de colaborar enlanubetic, proyectoguappis, aumentame…

ple

Alguna vez había pensado crear un blog personal para reflexionar sobre algunas de mis pasiones: la economía, la educación, la tecnología… pero siempre me había frenado por diferentes motivos: falta de tiempo, no querer aleccionar a nadie…

Por todo lo anterior, intentaré practicar adecuadamente la economía verbal.

Gracias por vuestra paciencia.